Jordi Barba: “Millorar la vida de les persones passa per renovar la relació que tenim amb el nostre entorn”
Jordi Barba és un entusiasta del paisatgisme, ocupació a la qual es dedica de manera metòdica, influenciat pel seu amor cap a la professió i la seva formació prèvia en ciències biològiques i medi ambient. L'arquitectura i el llegat del seu pare, el reconegut arquitecte Javier Barba, així com la influència del seu avi Francisco Juan Barba Corsini, han modelat la seva comprensió i apreciació pels espais exteriors. Jordi, soci de BCEstudioGroup, estudi amb més de 40 anys d'experiència en el disseny arquitectònic i pioner en arquitectura verda, és director de BCEstudioLandscape. Ferm defensor de la sostenibilitat, no amaga el seu interès en voler contribuir amb el seu treball al desenvolupament de grans projectes de revitalització del paisatge urbà. Jordi veu un ampli potencial per al seu desenvolupament, sobretot, a Barcelona, que és un referent en aquesta disciplina en molts aspectes. A l'iniciar la conversa, li demanem que ens expliqui què és el paisatgisme i ens descriu: “Segons el conveni europeu del paisatge, el paisatge es refereix a qualsevol part del territori tal com la percep la població, el caràcter del qual resulta de l'acció i la interacció de factors naturals i humans”, diu. Afegeix: “Un paisatgista s'encarrega d'estudiar, planificar, dissenyar i gestionar espais exteriors, guiats per principis estètics, funcionals, científics i de planificació”.
La definició de l'Organització Mundial del Treball (OIT) complementa aquesta visió en descriure els arquitectes del paisatge com professionals que planifiquen i dissenyen espais oberts per a projectes diversos, incloent-hi parcs, escoles, institucions, vies públiques i desenvolupaments residencials, i que també supervisen la seva construcció, manteniment, gestió i rehabilitació.
El paisatgisme és una professió multidisciplinària
La formació de Barba en ciències naturals, enginyeria i gestió ambiental ha influït profundament en la seva manera d'entendre el paisatgisme. “És una professió multidisciplinària i els teus estudis i l'experiència prèvia que ja tens condicionen la manera d'encarar cada projecte. Hi ha altres paisatgistes que provenen del món de l'agronomia, de la jardineria, de l'arquitectura o les enginyeries”, afirma Jordi.
En aquest moment de la conversa, Jordi ens explica quan va començar a col·laborar amb Núñez i Navarro. Va ser amb el projecte Seventy Barcelona l'any 2018. En aquell moment, la propietat, juntament amb els interioristes Rosa Roselló i Luís Bustamante buscaven un estudi de paisatgisme per als espais exteriors de l'hotel. Era un projecte en què les directrius ja estaven establertes, el treball va resultar molt fructífer: “un recer de pau entre l'Eixample de Barcelona i Gràcia”.
El desafiament d'integrar espais verds en el teixit urbà
Treballar a Barcelona, sobretot dins del seu dens teixit urbà, atorga als projectes una rellevància particular, ja que impacten de manera directa en l'entorn urbà i, per extensió, en la vida dels veïns. Com a paisatgista, Jordi sent la responsabilitat de realitzar un treball que beneficiï no només el client sinó també la comunitat circumdant, que viurà amb el resultat d'aquests dissenys durant molts anys. “A Seventy Barcelona, vam aconseguir crear un agradable oasi urbà on el bullici de la ciutat dona pas a la tranquil·litat del jardí, amb el so de l'aigua, el murmuri de les fulles i el cant dels ocells. Els veïns gaudeixen de la vista d'un bonic jardí amb tarongers i oliveres centenàries des dels seus balcons, en ple centre de Barcelona”, explica Barba.
La sostenibilitat i la biodiversitat són elements fonamentals en els seus projectes de paisatgisme. Dissenyar i construir jardins en entorns urbans dona al paisatgista la possibilitat d'aportar el seu gra de sorra al mosaic verd de la ciutat, amb els beneficis mediambientals i socials que això comporta. A més de la millora de l'eficiència energètica que aporten les cobertes verdes als edificis, la seva contribució a l'ecologia urbana i la reducció de l'efecte illa de calor a les ciutats, entre altres beneficis. Per a Jordi Barba: “Tots aquests avantatges estan ben estudiats. Però per aconseguir-ho, es requereix el compromís d'administracions, particulars i empreses, com és el cas de Núñez i Navarro, que ha demostrat un compromís ferm a l'hora de posar en pràctica aquestes mesures i millorar l'entorn urbà”.
Ell ho té clar. Comprendre les necessitats del client i el seu programa és essencial abans d'emprendre qualsevol projecte de paisatgisme. Al mateix temps, és igual de crucial analitzar i entendre a fons l'entorn del projecte, així com els condicionants tècnics que l'afecten. Jordi ha realitzat, juntament amb BC Estudio, projectes en molts països del món, com Grècia, França, Estats Units, Qatar, Aràbia Saudita, Austràlia, per nomenar alguns; i comenta que quan es tracta de dissenyar un jardí, aquest mai no es troba aïllat; sempre està subjecte als condicionants propis del lloc; la topografia, la vegetació, el clima, l'arquitectura, la cultura de cada país o regió que han de convergir i integrar-se amb harmonia en el seu entorn. “Encara que com a paisatgista pugui desenvolupar un estil o llenguatge propi, és fonamental trobar en cada projecte un equilibri que respecti i realci el lloc on s'insereix. En paisatgisme, es fa referència al "Genius Loci" del lloc, terme que descriu l'esperit o ànima única d'aquest espai”, ens comenta el paisatgista. Sap que trobar i honrar aquest esperit és clau per crear dissenys que no només satisfacin les necessitats pràctiques i estètiques del client, sinó que també realcin respectuosament el caràcter de l'entorn, enriquint així l'experiència de l'espai per a totes aquelles persones que l'habiten o el visiten per primera vegada.
Reptes en la creació d'espais verds urbans: estructura, impermeabilització i elecció de plantes
Després, Jordi Barba ens parla dels reptes que implica treballar sobre cobertes enjardinades. Les cobertes d'una banda tenen un límit de càrrega estructural que condiciona el port dels arbres, la quantitat de substrat i les estructures que es puguin fer servir. D'altra banda, tot el relacionat amb la impermeabilització i l'estanquitat és crucial per no tenir problemes en el futur. Aquests factors condicionen les opcions a l'hora d'instal·lar certes estructures, així que cal saber gestionar-les adequadament. “Núñez i Navarro compta amb una àmplia experiència en aquest camp”, diu Jordi Barba en acabar el seu cafè. Després, hi ha la limitació del substrat disponible i l'exposició als vents i al sol. És essencial l'elecció del substrat idoni en cada terreny i la selecció de les plantes que hauran d'estar adaptades a les condicions físiques de cada cas, especialment els vents i l'insolació que afectaran les necessitats hídriques i biològiques de cada jardí. El paper posterior del jardiner és crucial per al manteniment i bon desenvolupament del lloc.
I per què és una figura tan important? Segons Jordi, un jardí arriba a la seva maduresa diversos anys després d'haver-se acabat de fer. Això és així perquè el paisatgista treballa amb elements vius. Aquí és crucial entendre com evolucionaran, al llarg del temps, cadascuna de les plantes que s'han escollit per al projecte. Per tant, és essencial que el jardiner visiti l'espai les vegades que calguin i cuidi el jardí fins que s'assoleixi el resultat desitjat. Això inclou després les tasques de manteniment.
L'elecció de les plantes per als seus projectes
Normalment, Jordi comença el seu treball amb una selecció petita de tres o quatre espècies de plantes que conformaran l'estructura de cada projecte. Aquesta lògica li sol funcionar en espais com les cobertes, on és essencial escollir plantes que siguin resistents al clima i condicionants físics de cada lloc. Aquesta intuïció inicial li serveix com una primera hipòtesi de treball. A partir d'aquí, Jordi desenvolupa el disseny de plantacions. Durant un procés d'investigació, selecciona altres plantes que podrien complementar bé a les espècies seleccionades en un inici. “És com muntar un trencaclosques que conforma una selecció de tres o quatre plantes, o més, depenent del cas. Aquesta metodologia resulta efectiva especialment en cobertes, on les condicions són limitants a causa de l'exposició al sol, al vent i la disponibilitat limitada de substrat”, manifesta aquest paisatgista que té, entre les seves plantes favorites, el margalló, l'arboç i el teucrium.
“Generalment, no hi ha grans diferències entre la intuïció inicial i el resultat final. El disseny de plantacions és només una capa del projecte i hi ha tota una feina prèvia de disseny d'estructures per a ombreig, jardineres, paviments, fonts, circulacions, zones d'estar o seure; amb què un ja va construint una imatge final del que es vol aconseguir. Crec que la direcció inicial sol ser encertada. A més, penso que no és possible ni recomanable reinventar l'enfocament en cada projecte. Amb l'experiència, vas identificant un conjunt de plantes que funcionen bé en diferents situacions, i a partir d'aquí, en cada nou projecte, afegeixes alguns elements nous, com si fossin ingredients addicionals en un plat conegut”, afegeix el paisatgista que viu establert a Barcelona.
Per la seva professió i a causa de treballar en diferents països, sempre té una àmplia bibliografia, catàlegs i recursos per estudiar les plantes de cada lloc. Una de les coses que sol fer en els seus viatges és visitar llibreries especialitzades. Per exemple, durant una visita recent a Londres, va trobar publicacions molt interessants sobre plantes fruiteres i enfiladisses, com gerds i mores. Aquest tipus d'experiències són les que li inspiren per a futurs projectes. De fet, ja ha incorporat kiwis, mores, gerds i raïm en alguns d'ells. “El fet que un jardí a més de bell i funcional ens pugui proporcionar fruits o aliments als humans i per a espècies d'ocells o insectes altres recursos com per exemple refugi, aigua o flors els confereix a aquests jardins rellevància a l'hora de contribuir a l'ecologia urbana”.
Barcelona, ciutat pionera en transformació urbana
Quan es refereix al paisatgisme a Barcelona, Jordi afirma que per a ell Barcelona és un referent en què existeixen grans plans de transformació urbana amb què es pretén connectar, mitjançant eixos verds, diferents zones de la ciutat; “amb seguretat contribuiran a la millora de la qualitat de vida a Barcelona, més amigable al vianant i a un estil de vida més saludable. En ecologia, i en ecologia urbana també, és molt important entendre que es tracta de sistemes complexos en què la creació de petites àrees verdes disperses a la ciutat resulta insuficient”. No obstant això, es tracta d'un procés complicat que requereix dècades d'esforç, canvis estructurals i adaptacions urbanístiques i d'infraestructures. Sovint, la implementació d'aquests plans genera controvèrsia entre la ciutadania a causa de molèsties i problemes que cal solucionar, propis d'aquests grans processos de canvi: “Al final la nostra professió hauria de tenir com a finalitat millorar la vida de les persones i això passa necessàriament per millorar la relació que tenim i establim amb el nostre entorn i el medi ambient que habitem. Aquesta aproximació a la professió em sembla indispensable, especialment a causa dels enormes reptes que ens plantegen els fenòmens que estem vivint, relacionats amb el canvi climàtic i les seves conseqüències”.
Abans de finalitzar la nostra trobada, ens fa una recomanació: visitar Montjuïc. Aquest lloc tan emblemàtic de Barcelona ofereix una successió de jardins i parcs, intercalats amb museus i restaurants, a més d'oferir impressionants vistes de tota la ciutat. “El recorregut pot culminar al Parc del Mirador del Migdia, des d'on es gaudeixen vistes espectaculars del port de Barcelona i el Mediterrani”, recomana Barba.
