Rehabilitant un edifici històric
L'edifici que acollia l'Antiga Societat del Crèdit Mercantil, situat al carrer Ample número 11, va ser construït entre 1886 i 1900, sota la direcció de l'arquitecte Joan Martorell i Montells. Aliè a les excentricitats modernistes, Martorell va projectar un edifici neoclàssic en el qual s'intueixen els elements noucentistes que van dominar Barcelona des de principis del s. XIX, sobretot en l'ús comès dels elements ornamentals.
L'any 1901 l'immoble va obtenir el primer premi del Concurs Anual d'Edificis Artístics que concedia l'Ajuntament de Barcelona que, a més de l'estètica, premiava la funcionalitat de l'edifici i la qualitat de la seva construcció, en aquest cas destacant el treball de la pedra.
El Mercantil va ser absorbit el 1917 pel Banc de Barcelona, en un procés que va durar gairebé dos anys. Ja en 1920 el Banc de Barcelona, el primer banc privat espanyol, va fer fallida provocant enormes pèrdues als accionistes i clients.
Cap a 1930, l'edifici va ser adquirit per la Cambra de Comerç, Indústria i Navegació de Barcelona i es van dur a terme reformes en el seu interior que no van alterar els elements més destacats. Afortunadament, l'edifici no va haver de lamentar danys significatius durant la Guerra Civil (1936-1939), malgrat trobar-se situat en un barri durament castigat per l'Aviazione Legionaria italiana.
Als anys 70 el Departament de Treball de la Generalitat de Catalunya va establir la seva seu a l'edifici fins al 1997, moment en què es va establir l'Escola de Disseny Elisava que va romandre a l'immoble fins a l'any 2010. Durant aquest període, l'any 1986, Grup Núñez i Navarro va adquirir l'edifici del carrer Ample, 11 i el del costat (carrer Ample, 13) unint-los a l'interior.
Entre 2016 i 2019 l'equip tècnic de Grup Núñez i Navarro, en col·laboració amb despatxos d'arquitectura externs, vam dur a terme en ambdós edificis obres de rehabilitació i adaptació dels espais per al seu nou ús com a habitatges i locals comercials.
Comparant els plànols originals de l'edifici amb els actuals, podem percebre que ni la façana ni l'estructura han sofert canvis. Avui en dia està catalogat com a Bé Cultural d'Interès Local.