Jesús Rodríguez, director d'Evolucionar-te: “Crec que l'espai del Palau Martorell ens estava esperant”

“És important que la persona que vol començar amb una col·lecció, de veritat la senti i no es guiï pel mercat”

Des de principis d'any, el número 11 del carrer Ample dóna vida al Palau Martorell, un nou espai polivalent que busca complementar el ric teixit cultural que ja existeix a Barcelona amb grans exposicions d'art de col·leccions internacionals.

Avui, hem volgut xerrar amb un dels socis, Jesús Rodríguez, per a descobrir com el projecte ha aconseguit omplir de bellesa l'edifici neoclàssic que en 1886 acollia l'Antigua Sociedad del Crédito Mercantil, gràcies a la seva personal visió del món de l'art.

Perquè aquest segovià de naixement és un reconegut productor cultural, que a més d'actuar com a coordinador i gestor, posseeix la capacitat de transformar els espais, de donar-los un nom, com ha fet amb el Palau Martorell, i convertir-los en recipients de grans obres, creant exposicions que afavoreixen el diàleg entre continent i contingut.

Actualment, Jesús Rodríguez dirigeix Evolucionarte; el Palacio Gaviria a Madrid; el Palau Martorell a Barcelona; coordina altres localitzacions internacionals i durant tot aquest temps ha impulsat diferents exposicions com Picasso-Goya, Tamara de Lempicka, Botero, Chagall, Brueghel, Monet, Miró, Dalí... entre moltes altres.

Per a parlar dels seus inicis en el món de l'art, Jesús es remunta a l'any 2000 quan va conèixer a l'actriu i model italiana Lucía Bosé: “Vam estar gestionant una de les col·leccions particulars que tenien de Pablo Picasso. Es tractava d'un homenatge al toro i recopilava una sèrie de records de la relació entre Luis Miguel Dominguín i el pintor i escultor espanyol. Arran de la itinerància d'aquesta mena d'exposicions, va començar el meu periple per les grans mostres, la connexió amb diferents col·leccions, nacionals i internacionals i el desenvolupament d'aquesta mena d'instal·lacions en espais concrets”.

En aquest moment va néixer Evolucionarte, fruit de la fusió d'un equip d'empreses internacionals amb una fi comuna: planificar, dissenyar i executar íntegrament projectes culturals lligats a institucions, fundacions, museus i espais alternatius, fomentant així l'art en la seva més àmplia accepció.

Des de llavors, ha pogut observar com el món de l'art es manté viu i es transforma contínuament, donant lloc a nous i renovats conceptes d'exposició: “Crec que la tendència del món de les grans mostres comptarà en un futur immediat amb un model híbrid, on es barrejarà l'art original amb el digital per a oferir noves experiències al visitant. Actualment, estem desenvolupant el projecte expositiu de la gran mostra de Monet a Madrid que donarà a conèixer les grans obres del Museu Marmottan de París i que també comptarà amb sales sensorials dins del recorregut de l'exposició”.

Jesús Rodríguez compta amb un gran nombre de reconegudes exposicions a la seva esquena i té molt clar quines són les seves majors fites i èxits: “Per a mi el major assoliment a nivell professional és, sobretot, establir un diàleg entre l'espai i l'obra que reps. He tingut grans mostres i una de les quals per a mi ha estat francament un èxit a nivell personal és Tamara de Lempicka a Madrid, que esperem poder repetir. Va ser una exposició amb prop de 50 préstecs internacionals, perquè l'obra de Tamara de Lempicka està bastant dispersa per diferents museus, fundacions i col·leccions privades. Va ser una gran feina i la recompensa va ser una excel·lent exposició”.

Exposicions que moltes vegades són itinerants i es desenvolupen en diferents escenaris presentant desafiaments, però també recompenses: “La itinerància de les exposicions requereix d'un control molt gran i desconegut pel gran públic, perquè per a poder rebre aquest tipus de mostres, siguin itinerants o no, l'espai contenidor ha de comptar amb grans garanties de seguretat i mitjans amb els quals tenen els grans museus i institucions culturals”.

Després de més de 20 anys en el món de l'art, el director d'Evolucionarte té molt clar quin és el seu missatge per a les persones que s'inicien en el col·leccionisme: “Sobretot els recomano que es guiïn per les seves emocions i no pel mercat. Perquè del que m'he adonat en les últimes fires que he visitat és que preval la part comercial més que la part sentimental o de feeling amb una obra. És important que la persona que vol començar amb una col·lecció de veritat la senti i no es guiï pel mercat”.

Quan li preguntem com va conèixer l'edifici de Núñez i Navarro, situat al carrer Ample, 11, ens explica que “donant un dia un passeig pel Barri Gòtic vaig arribar a la plaça de la Mercè i vaig veure la façana del Palau Martorell, que és el naming que li hem donat a l'immoble. Vaig sol·licitar una visita i em vaig enamorar de l'edifici i la seva arquitectura”.

I la resposta de Barcelona a aquest nou espai no ha pogut ser millor: “Barcelona és una ciutat tan cosmopolita i amb tant de potencial que ens devem al seu públic local i ens hem sorprès de la gran resposta que hem tingut per part d'aquest visitant”.

Tal com Jesús Rodríguez ens explica, comptar amb uns col·laboradors locals ha estat clau per al gran èxit del naixement del Palau Martorell: “Personalment a nivell de la direcció de l'espai no sols porto aquest projecte i tenir uns socis com en aquest cas és J. Félix Bentz, president del Reial Cercle Artístic de Barcelona, i Stoneweg Plaus & Experiences han estat clau per a l'èxit d'aquest gran projecte”.

Un espai per al qual el Grup Núñez i Navarro, després d'una acurada rehabilitació, també va imaginar plans especials que, una vegada més, permetessin sumar valor a la ciutat de Barcelona: “Considero que cal tenir una sensibilitat especial per a allotjar aquest tipus d'activitats culturals. I em consta que la propietat va tenir diferents propostes per a aquest espai, però van considerar que no eren adequades. Quan se'ls va presentar el treball que havíem realitzat en altres espais, van optar per entendre que havíem de ser aquí”.

Sembla que la trobada entre l'espai i el gestor cultural era només qüestió de temps, com si tots dos estiguessin predestinats a unir-se per a donar vida a un projecte ple de bellesa amb capacitat per a transformar per dins i per fora: “Jo crec que l'espai ens estava esperant. Des del nostre punt de vista, aquest tipus de palaus requereixen d'una cura i d'una sensibilitat especial, que els dignifiqui. A nivell patrimonial és molt interessant entendre que el tipus d'activitat que nosaltres desenvolupem permet fer créixer el seu valor i beneficia al propi immoble. Aquest tipus d'espais necessiten que arribem per a posar en valor el seu contingut i continent, crec que llavors es dóna el diàleg perfecte, sobretot per la cura que li donem. Realment hem de cuidar cadascun dels detalls per a poder rebre aquest tipus d'exposicions que, en moltes ocasions, tenen un valor considerable, molt major que el del propi immoble”.

La rehabilitació de l'edifici, duta a terme per l'equip de Núñez i Navarro entre els anys 2016-2019 preparava l'escenari perfecte per a donar cabuda a aquest projecte cultural que avui ja ha començat a transmutar el seu propi entorn, com descriu el seu director: “La primera vegada que ens van lliurar les claus vam veure que el teixit que envoltava al Palau no era el més adequat, però, això ja ens ha ocorregut anteriorment en altres espais que gestionem. Sabem que a través de la nostra activitat aquest teixit que creem no és el més adequat tendeix a moure's a altres zones. El nostre tipus d'activitat està controlada i d'alguna manera transforma la zona”.

I afegeix: “Gran part del públic local que ve a visitar-lo ens comenta que no el coneixia, que no l'ha visitat físicament o no el recorda. El Palau Martorell cal conèixer-lo. Aquest no és un espai de 5000 m² en el qual et satures d'art perquè seleccionem les obres premium. Per a nosaltres preval la qualitat sobre la quantitat”.

Jesús viatja molt i ens comparteix com coneix les diferents ciutats que avui alberguen els seus projectes: “Jo faig treball de camp, que vol dir que m'aixeco a les 8 del matí i em poso unes sabatilles. Llavors trepitjo la ciutat i veig una mica com funciona, per on es mou el públic local, per on es mouen els turistes i una vegada que entenc que hi ha espais que poden estar disponibles fem una proposta de quin és la nostra activitat, els nostres projectes i com cuidem el patrimoni. D'aquesta manera, en general, els propietaris solen obrir-se més”.

Per a les persones apassionades per l'art que desitgin visitar Barcelona, aconsella: “Barcelona és una ciutat tan summament rica que crec que el fonamental és centrar-se en quatre espais, quatre joies o monuments i que realment no es vagi més enllà, perquè no es gaudeix igual quan vols veure Barcelona en un dia, és impossible. És fonamental centrar-se en 2 o 3 elements d'interès i amb això la visita i Barcelona ja tenen una altra perspectiva”.

I entre la gran proposta cultural que ofereix la Ciutat Comtal, ell es queda amb la Casa Batlló, “perquè francament és una joia” i amb el Barri Gòtic: “m'encanta passejar pels seus carrers”.

Abans de marxar, Jesús ens revela que aviat el Palau Martorell albergarà una mostra molt completa del pintor francès, Marc Chagall: “Es tracta d'una exposició molt poètica que estarà composta per 28 olis, dibuixos, gouaches...”. Mentrestant, ens convida a visitar la mostra actual que es pot consultar en el seu web i a apuntar-se a les seves excel·lents visites guiades.

Sens dubte, ens deixa amb la mel en els llavis i la certesa que, molt aviat, Barcelona gaudirà d'una nova cita amb l'art internacional celebrada en un espai únic, que nosaltres, no pensem perdre'ns.