Gràcia antiga, Gràcia Nova

Ciutat

Gràcia és una i són moltes alhora. Sí: és—segueix sent— la vila, l'antic municipi independent de Barcelona annexionat en 1897 per reial decret juntament amb altres cinc nuclis del pla barceloní (Sants, Les Corts, Sant Gervasi de Cassoles, Sant Andreu de Palomar i Sant Martí de Provençals). És, també, un dels deu districtes de la Barcelona actual, un tascó ficat entre Sarrià – Sant Gervasi i Horta-Guinardó; els tres, després de l'Eixample.

Gràcia districte conté, al seu torn, cinc barris: a la zona nord, que en el seu moment va pertànyer, en gran part, al també absorbit municipi d’ Horta, trobem tres: Vallcarca i els Penitents, el Coll i la Salut, i, al costat sud de la ronda del Mig —aquí, travessera de Dalt—, dos més; els dos, amb “Gràcia” en el seu nom: un és, òbviament, l'actual barri de la Vila de Gràcia, bohemi cor d’aquesta, blanc de totes les mirades, però desplacem el focus a l'altre, una altra Gràcia (la segona, la quarta, què importa?): Gràcia Nova.

Mapa barri de Gracia (de Vilarrubla)



L'enclavament pertany, de fet, a un barri oficial que inclou, també, el Camp d’en Grassot, nom del principal propietari al moment de la seva urbanització, a mitjan segle XIX. Antiga terra de ningú rural entre la Gràcia independent i la Barcelona intramurs, aquest apèndix sud-est de l'actual districte de Gràcia s'endinsa, desafiador, en la Dreta de l’Eixample i en la Sagrada Família, respectant la trama de Cerdà en 19 illes on va a morir el passeig de Sant Joan. Però ens fixem en la part nord d'aquest barri, la trucada Gràcia Nova, una franja estreta articulada al voltant dels carrers Ca l’Alegre de Dalt i Secretari Coloma, paral·leles, que trenca sense pietat la diagonal Pi i Margall, frontera sud d'aquesta altra Gràcia.

La denominació moderna “Gràcia Nova” es referia, inicialment, a la seva zona comercial, i no és, doncs, un nom històric ni, segons alguns, tampoc molt adequat. Es tracta, de fet, de la part alta de la dita Camp d’en Grassot, el nom tradicional de la qual és caseriu (veïnat) de Ca l’Alegre de Dalt. Es tracta d'una zona relativament autònoma de la vila; es caracteritza per una urbanització diferent, amb edificis més recents i major concentració comercial.

Un dels edificis emblemàtics de Gràcia Nova és, en l'extrem nord de l'àrea, la modernista casa Josep Barnolas (Camèlies, 40), una torre unifamiliar de 1905 de la qual es conserva intacta la preciosa façana curvilínia. Molt a prop, es troben dos equipaments fonamentals: la clínica Nostra Senyora del Remei —també hi ha una altra només de tercera edat: Hestia Gràcia, antigament Secretari Coloma—, i el Centre Esportiu Municipal Sardenya, que inclou el camp de futbol municipal Nou Sardenya, terreny de joc de l'emblemàtic Club Esportiu Europa, fundat en 1907 i que actualment milita en la tercera divisió.

Camp de Futbol del Club Esportiu Europa (foto de Amadalvarez)

En la part baixa del petit barri, ja prop de Pi i Margall, trobem la moderna parròquia de Sant Carles Borromeu, molt prop de la parada de Joanic de la Línia 4 de metro, i el Mercat de l’Estavella. Però això no és tot: també trobem l'escola pública Pau Casals – Gràcia i, al centre del barri, tota una institució teatral: la Sala Beckett.

Església de Sant Carles Borromeu (foto de Jordi Ferrer)

Sala Beckett (foto de Jordi Ferrer)

Aquest és l'interessant entorn de les oficines de Núñez i Navarro en Ca l’Alegre de Dalt, 55-57, cantonada Providència, disponibles per a lloguer. L'edifici Providència i els baixos de Ca l’Alegre de Dalt sumen un total de 1.425 metres quadrats, i, en el número 66 del mateix carrer, Núñez i Navarro també lloga dos locals d'uns 50 i 80 metres quadrats respectivament. Tots dos corresponen als baixos d'una promoció de 28 habitatges, ja en venda sobre plànol i amb vista espectaculars a mar i muntanya (NN ALEGRE DE DALT).