200 anys d'elegància i cultura al Passeig de Gràcia
El Passeig de Gràcia va complir dos-cents anys al 2020. O ho farà el 2024. O el 2027. Ningú ho sap del cert. Depèn de si la data triada per a celebrar l'efemèride és l'inici del projecte (1820), l'inici de les obres (1821), la represa d'aquestes el 1824 després d'una aturada o la inauguració definitiva el 1827. Sigui quan sigui, el què ningú ha posat en qüestió és que el bulevard barceloní mereixia una celebració ajustada a la seva esplendor. Amb aquesta voluntat, des de l'Associació del Passeig de Gràcia, de la qual formem part, platejarem tres anys d'activitats en les quals poder celebrar la longevitat d'aquest tradicional passeig. Per això, des de 2022 i fins a 2024 inclòs, s'han programat tot tipus d'activitats per a celebrar el bicentenari.
Així, per exemple, el passat estiu vam poder veure al funàmbul francès Nathan Paulin travessar el Passeig de Gràcia a través d'un cable d'acer a 70 metres d’alçada, entre plaça Catalunya i Gran Via, un recorregut de 350 metres en menys de 40 minuts, anada i tornada, que va deixar al públic assistent completament impressionat. També vam poder veure un torneig de bàsquet urbà 3x3 entre les seleccions absolutes de Catalunya, Països Baixos, Ucraïna, Escòcia i Portugal. I tot amb la seva fan zone, els seus concursos de triples i els seus partits d'exhibició. Aquests són només alguns exemples. Però hi ha hagut molts d’altres. I més que hi haurà fins al pròxim estiu, quan concloguem les celebracions del segon centenari amb activitats per a tots els públics. Perquè el Passeig de Gràcia ja és de tots els que l'estimem, el cuidem i el valorem. I amb tots ells ho volem celebrar.
Pocs carrers en el món són tan complets. Passejar, comprar, menjar, aprendre història, delectar-se amb l'art de les seves rajoles, amb els seus peculiars fanals o amb la majestuositat d'alguns edificis… Tot és possible al Passeig de Gràcia! Fins i tot convertir-ho en un sambòdrom, per obra i gràcia de Carlinhos Brown, al Fòrum de les Cultures en 2004. En part, gràcies als seus 42 metres d'ample que permeten una gran concentració de gent sense que hi hagi perills d'ordre públic.
No sempre va anar així. Abans d'iniciar-se l'actual bulevard, molt abans, el carrer era conegut com el Camí de Jesús, i popularment dit el Caminet de Gràcia, per ser una via estreta. Després arribaria ja el projecte de reforma el 1820 que li donaria l'amplitud amb la qual ha arribat fins als nostres dies. L'estret i difícil camí es va transformar en un ampli bulevard. Aquesta novetat va ser rebuda amb entusiasme, ja que el lloc estava envoltat d'exuberant vegetació, creant un espai als afores de l'atapeïda i asfixiant Barcelona emmurallada. Aquí és on els ciutadans afortunats van trobar un lloc per a passejar i gaudir dels seus beneficis.
El Passeig de Gràcia es va convertir ràpidament en un espai que va captivar a la classe burgesa. Primer amb els seus seients i jardins i, anys més tard, a les portes del segle XX, amb l'arquitectura modernista. Industrials, farmacèutics, doctors, indians… tots competien entre si per a aconseguir l'edificació més original, la més esplendorosa, la més bella, per a major glòria i esplendor dels arquitectes del moment: Gaudí, Domènech i Montaner, Puig i Cadafalch o Enric Sagnier, entre altres. Així es van alçar la Pedrera, la Casa Amatller, la Casa Batlló o la Casa Lleó Morera.
Aquella exhibició de creativitat i opulència va aportar una esplendor excepcional al paisatge. No obstant això, no totes les innovacions van ser compreses immediatament, com els elegants fanals de l'arquitecte Pere Falqués, que van provocar una certa indignació a la Barcelona del moment.
Recuperant la vella esplendor
Amb la decadència de la burgesia va arribar el deteriorament i l'abandonament de moltes d'aquestes cases senyorials, algunes en estat ruïnós i que a poc a poc es van anar recuperant. Fidel a la nostra voluntat de contribuir a la recuperació i sostenibilitat de Barcelona, en Núñez i Navarro adquirim en 2005 la Casa Lleó i Morera, situada en el número 35, iniciant una restauració que va durar dos anys. Aquest emblemàtic edifici modernista va recuperar en aquest període la façana, el pati posterior i l'interior. La restauració no sols conserva l'esplendor arquitectònica original, sinó que també ret homenatge a la història i la creativitat que han caracteritzat al Passeig de Gràcia al llarg dels anys. La Casa Lleó i Morera és testimoni vivent de la bellesa i elegància que defineixen aquesta icònica avinguda de Barcelona i representa el nostre compromís amb la preservació del patrimoni arquitectònic de la ciutat. que definen esta icónica avenida de Barcelona y representa nuestro compromiso con la preservación del patrimonio arquitectónico de la ciudad.
El singular edifici s'adequava així a l'entorn en el qual es trobava, un passeig de Gràcia en el que l'esplendor s'estén no sols als edificis, sinó als seus locals comercials, en els quals comencen a assentar-se les boutiques més famoses, les més exclusives, les que atreuen a turistes que miren aparadors i deambulen orgullosos, com feia la burgesia un segle enrere, lluint bosses d’Armani, de Chanel, de Tiffany’s, de Stella McCartney, de Saint Laurent, de l'emblemàtica Santa Eulàlia que es manté en mans familiars des de 1843, avui propietat de Luis Sans, o de Loewe, precisament en el local de la Casa Lleó i Morera.
Els mitjans de comunicació de la ciutat també reten homenatge al Passeig de Gràcia en el seu bicentenari. Amb la Casa Lleó i Morera com a protagonista, l'especial de Magazine de La Vanguardia va dedicar un magnífic reportatge de moda a la Vanesa Lorenzo, obra d’en Manuel Outumuro i el seu equip, sota la direcció de la Joana Bonet. L'emblemàtic ascensor de la Casa també ha tingut el seu reconeixement en un excel·lent reportatge signat per la Isabel de Vilallonga.
La del número 35 no és la nostra única intervenció en el Passeig de Gràcia. Un quilòmetre més amunt, al costat dels Jardinets de Gràcia, adquirim els números 125 i 127, construïts en 1901 per Leandre Serrallach i Mas, arquitecte i professor a l'Escola d'Arquitectura de Barcelona. El projecte de rehabilitació va suposar una ambiciosa transformació, unificant dues cases entre mitgeres per a crear un conjunt que sembla ser un edifici sol des de les seves façanes a Passeig de Gràcia i Riera de Sant Miquel. El resultat, resumint, és un edifici que combina història i modernitat en un dels llocs més emblemàtics de Barcelona. Els detalls d'aquest i altres dels nostres treballs de recuperació del patrimoni arquitectònic de Barcelona es poden consultar en l'àrea de Rehabilitació de la nostra pàgina web.
Així hem arribat fins a l'actualitat en la qual el bulevard barceloní representa una simbiosi perfecta de tradició i modernitat, d'espais exclusius i llocs populars, de boutiques de moda i edificis històrics. Com Loewe a la Casa Lleó i Morera, o una sala d'exposicions al Palau Robert… Un lloc on la història, la cultura i l'elegància continuen florint, amb un llegat que perdura en el temps. La seva creació en un moment de crisi i la seva evolució el converteixen en testimoni de l'esperit i la resiliència de Barcelona. Avui, continua sent un lloc d'elegància i cultura, un escenari on el passat i el present s'entrellacen de manera única. Llarga vida al Passeig de Gràcia, una artèria que, dos-cents anys després, continua gaudint d'una salut envejable.
