Rehabilitant un edifici històric
La transformació d'aquest edifici implicava l'important repte d'aconseguir, a través del procés de rehabilitació i unió de les dues cases, l'adaptació d'aquest conjunt d'edificis del segle passat als usos i necessitats actuals. El projecte, no només ha permès adequar l'interior a les mides dels pisos actuals, sinó que s'ha aconseguit crear la il·lusió òptica d'estar davant d'un sol edifici en ambdues façanes, la façana principal del Passeig de Gràcia i la posterior de la Riera de Sant Miquel.
La operació d'unió dels dos immobles s'ha dut a terme a través d'un buidatge de la crugia central, és a dir, de l'espai arquitectònic comprès entre els dos murs de càrrega de les dues cases contigües, que coincidia originalment amb les escales de totes dues cases. D'aquesta manera, s'ha aconseguit, d'una banda, obrir un nou pati, i de l'altra, situar un nou nucli d'escala i ascensors descentrat que resol l'accés als diferents nivells existents entre les dues finques. Actualment, l'edifici comprèn dues plantes soterrani, planta baixa, planta principal i quatre plantes pis, amb places d'aparcament, un local comercial i habitatges respectivament.
L'estructura existent de bigues de fusta dels primers vols contigus a les façanes s'ha substituït funcionalment mitjançant bigues d'acer Noubau. De la mateixa manera s'han apuntalat les parets de càrrega paral·leles a les façanes amb pòrtics d'estructura metàl·lica per permetre unes distribucions més diàfanes.
Actualment, l'edifici és fruit de la unió i rehabilitació de dues cases entre mitgeres duta a terme per l'equip tècnic de Núñez i Navarro en col·laboració amb l'estudi d'arquitectes de Barcelona OAB.
Tant la façana principal del Passeig de Gràcia com la façana del carrer de la Riera de Sant Miquel són les façanes originals de l'edifici, que s'han mantingut i s'han rehabilitat de manera integral. La recuperació de la façana del Passeig de Gràcia ha tingut en compte el manteniment dels seus elements protegits. Així mateix, en la façana de la Riera de Sant Miquel, menys ornamentada que la del Passeig de Gràcia i definida originalment com a façana pròpia de galeria interior d'illa de l'Eixample, s'ha mantingut la proporció de les obertures i els seus elements singulars d'interès, com pilars i bigues de fosa i s'ha creat davant una nova façana de persianes mòbils lleugeres, permetent la protecció del sol de ponent i actuant com a filtre visual dels veïns més propers. D'aquesta manera, s'ha recuperat la proporció original de les persianes de l’Eixample, amb l'obertura del «plec» vertical i la materialitat de la fusta, pròpia de les persianes enrotllables en els interiors d'illa de la ciutat.
A més, aquest treball ha permès redefinir l'esquema tipològic original d'habitatges passants, és a dir, edificis que tenen façanes amb orientacions oposades, amb una profunditat excessiva, meitat de façana a carrer i patis petits; i incorporar nous pisos que doblen la façana a la C/ Riera de Sant Miquel o Passeig de Gràcia i posseeixen una façana interior de pati amb dimensions molt generoses.
La construcció del nou nucli descentralitzat també agrupa un local passant, amb doble orientació, amb un ampli aparador que dóna al Passeig de Gràcia i a la Riera de Sant Miquel.