Yve Ramírez: “Els canvis individuals sumen. Cal buscar com multiplicar”

El canvi cap a la sostenibilitat és imprescindible perquè puguem continuar habitant el planeta. Actualment, la informació que rebem sobre el canvi climàtic és alarmant. Els experts apunten que en 2020 se superaran els 500 milions de tones de plàstic produïdes anualment, xifres que suposen un augment del 900% respecte als nivells registrats en 1980. La bona notícia és que existeixen camins per a evitar tot això. Un d'ells consisteix a canviar els hàbits de consum i evitar la tendència del “usar i tirar”, en definitiva, sumar-se al canvi cap al moviment del Zero Waste.

I si d'usar i reutilitzar parlem, Yve Ramírez és la nostra dona. Ella és divulgadora mediambiental, activista i autora del blog ‘La Ecocosmopolita’, una de les plataformes de referència d'aquest moviment. Encara que no es considera una experta, sí que coneix a fons les propostes i mesures necessàries per a aconseguir viure de forma més sostenible, sense residus i aprofitant els recursos. Després de participar en el cicle d'entrevistes Born in the Seventies que organitza Seventy Barcelona cada setmana, Yve ha volgut mostrar-nos com podem aconseguir un estil de vida respectuós amb el planeta. Agafa paper i llapis que això t'interessa!

Què significa per a tu ser sostenible?

Et diria que, avui dia, sostenible segurament no ho som cap de nosaltres, ja que la societat i tot el que ens envolta ens porta a tot el contrari. Partint d'aquest punt podem definir la sostenibilitat com una intenció. Llavors què hem de tenir en compte? Sobretot, com consumim. Per exemple, el meu llibre se centra en les escombraries. I de fet, totes les escombraries que produïm no és més que un reflex de la moda de consum que tenim. És el rastre que deixem en consumir. La clau està en què consumim, com, quan, quant i d'on ve. Si consumim menys, de millor qualitat, més ecològic i més sostenible d'origen, podem fer molt més. Si la mala notícia és que ho estem fent molt malament, el bo és que tenim molt a millorar, hi ha molt de camí que recórrer.

Personalment, com vas viure aquest procés cap a la sostenibilitat?

En el meu cas van ser una sèrie de moments. El principal va ser quan vaig arribar de Caracas a Barcelona, l'any 2001. Caracas és una ciutat amb molta influència americana en el consum, en la qual depens del cotxe per a viure, i una ciutat en la qual encara no hi ha reciclatge. Quan vaig arribar a Barcelona, em vaig adonar que l'escenari era totalment diferent. Podia prescindir del cotxe i moure'm amb bici o amb metro per tota la ciutat, podia separar les escombraries en tres contenidors… vaig començar a assumir el canvi, que les coses havien de fer-se així.

Un altre moment molt molt important per a mi en aquest procés va ser quan en 2006 va néixer la meva primera filla, allí vaig començar a plantejar-me tot el relacionat amb l'alimentació, cures… Tenia claríssim que volia que s'alimentés d'aliments de debò i després em vaig adonar que si eren ecològics podia ser millor per a ella. Amb això vaig incorporar un munt d'aliments exòtics, nous, molt sans i ecològics. En aquest punt em vaig adonar que en estar menjant tantes coses que venien de l'altra punta del món, per molt ecològiques que fossin, es tractava d'una acció que havia de tenir un gran impacte ambiental. És a dir, encara que jo estava tractant de cuidar a la meva filla, la meva actuació estava tenint un impacte a nivell global, estava perjudicant el planeta.

Tot aquest procés personal va continuar un temps més i en 2013 vaig veure que podia compartir el meu canvi i aplanar-li el camí als quals vinguessin darrere. No per considerar-me una experta, sinó per a compartir les meves reflexions i ajudar a algú a unir-se al procés. Així és com va néixer el blog de La Ecocosmopolita.

Llavors la motivació de crear el blog en 2013 es va centrar en voler transmetre tot el que tu havies pogut veure i tot sobre el que havies pogut reflexionar.

Jo sempre dic que tots els canvis individuals sumen. Però cal buscar un moment en el qual puguis multiplicar d'alguna manera. Normalment quan has fet molts canvis t'adones de la urgència que hi ha, que això que estàs fent serveix, però cal fer més. Llavors entra en joc l'activisme. Crec que és molt important crear iniciatives i espais com aquest, que ajudin a conscienciar del canvi dins i fora de casa.

I què poden trobar els usuaris en La Ecocosmopolita?

Alternatives, no opcions. Cal explicar el problema, mostrar que podem canviar d'hàbits i trobar alternatives, i donar consells sobre què és el correcte. Cal tractar de donar pistes sobre canvis en el dia a dia. També dono molt espai als projectes que l'estan fent bé, empreses amb les quals faig col·laboracions i em semblen que són bons exemples que mereixen conèixer-se.

A més, des de 2016 tenim alternatives físiques. Comptem amb una cooperativa que anomenada “utilitzar i reutilitzar”, que està enfocada específicament al tema de residus. Ens vam adonar que la gent tenia la informació però no aplicava el canvi en el seu dia a dia perquè no tenia accés a determinats articles, llavors decidim oferir-los a la botiga i en la web.

La teva filosofia es basa en el Zero Waste, com encaixa això en una societat consumista com la nostra que no li dóna un segon ús a les coses?

És un desafiament, un repte al qual per sort cada vegada més persones s'estan sumant. És molt important pensar que aquest zero és molt relatiu, que és alguna cosa inspiracional, un horitzó sobre el qual caminar, no una cosa aplicable en el nostre dia a dia al cent per cent. Aquest moviment és una inspiració per a moltes persones i l'ha convertit en alguna cosa “cool”. Quan jo vaig obrir el blog en 2013, els primers articles que vaig escriure sobre com reduir residus els vaig escriure pensant que no els llegiria ningú, i tanmateix ara parlar de tot això està de moda.

I què creus que ha influït en què aquest tema s'hagi fet tan atractiu en tan poc temps?

Jo crec que les xarxes socials han estat molt importants, hi ha grans bloguers que han aconseguit que aquesta informació, que podria ser frívola, es converteixi en alguna cosa aspiracional. Han unit un minimalisme estètic amb la cerca de sostenibilitat i jo crec que això és una cosa molt positiva. Sí que és cert que en buscar Zero Waste a Instagram trobes fotos molt boniques i amb una bona dosi de postureig, però així i tot, aquest és un bon punt d'entrada. El meu punt d'entrada va ser l'alimentació de la meva filla i a partir d'allí vaig aprendre, però qualsevol punt d'entrada és vàlid. Des de diferents camins podem arribar al mateix lloc. I encara que vulguis fer postureig amb una foto a Instagram, comences a aprendre més de com realment pots arribar a aquest Zero Waste, perquè necessàriament hauràs de tirar de les implicacions socials que hi ha darrere d'això, i de les implicacions econòmiques, i de les implicacions ambientals més profundes. Llavors, benvingut sigui el postureig.

Si haguessis de donar alguns consells clau a aquelles persones que volen començar a ser sostenibles, quins serien?

Hi ha un que pot semblar molt immens però en realitat és bàsic: pensa en coses que desfetes en el teu dia a dia. Prens un got d'un cafè en un got d'usar i tirar cada dia?, t'emportes l'entrepà embolicat en un paper que acabaràs tirant a les escombraries?, beus un mojito el cap de setmana en un got amb palleta de plàstic? Totes aquestes coses que tires cada dia són summament fàcils d'eliminar perquè són molt predictibles, només cal tenir la precaució de portar-t'ho de casa. Utensilis per a menjar, ampolles d'aigua reutilitzables, bosses de roba que substitueixin a les bosses de plàstic. Hi ha moltes alternatives que s'adapten a l'estil de vida de cada persona.

El que passa és que moltes vegades aquests productes es relacionen amb un preu més alt o que sembla que has de desemborsar més diners en aquests productes. Estàs d'acord amb això? Com podríem revertir aquest pensament?

No és una inversió significativa, és una inversió que fas per a molts anys. Compres puntualment una mica de bona qualitat i saps que et durarà. D'altra banda, hi ha altres aspectes que t'ajudaran a estalviar moltíssims diners. Per exemple, en tot el relacionat amb la higiene femenina acabes estalviant moltíssim, les compreses menstruals reutilitzables i la copa menstrual són el clar exemple. Moltes arribem a elles per temes ambientals, unes altres per practicitat, o fins i tot per temes de salut (irritacions, dolor, al·lèrgies…). Llavors, a més de comoditat i higiene, acabes estalviant diners, perquè inverteixes una sola vegada en alguna cosa que et dura. A més, quan parlem d'una vida basada en el Zero Waste, parlem de consumir menys sent més eficients i racionals. Al final això suposarà un estalvi que compensarà qualsevol inversió que hagis hagut de fer.

Parlem una mica ara de Barcelona. Com hauria d'aplicar-se aquesta ideologia de sostenibilitat i consum responsable en una ciutat com Barcelona?

Sembla mentida però a Barcelona ho tenim molt fàcil. A vegades és més difícil als pobles perquè igual no tenen res més que un gran supermercat, no tenen alternatives. Jo en el meu barri del Clot compro llet, formatge, farina i mantega a granel en una botiga, compro des de cereals a xocolata, i fins i tot cervesa. Hi ha moltíssimes coses a Barcelona, l'oferta ara és brutal, no com fa deu anys que havies de desplaçar-te a dues grans botigues que només hi havia en el centre. Ara tens moltíssimes alternatives gairebé en qualsevol barri.

I en aquest sentit, què estem fent bé i què estem fent malament? O millor dit, en què hem de millorar?

Com a ciutadans, tenim un bombardeig enorme de publicitat que ens porta al sobreconsum. De la mateixa manera que tenim totes aquestes botigues a granel, tenim botigues que canvien de col·lecció cada dues setmanes. Com a consumidors és súper important que assumim la necessitat d'un canvi cap a la reducció del consum. A nivell municipal Barcelona té una política de residu zero bastant seriosa. Els gots i els plats reutilitzables en festes de barri demostren que cada vegada hi ha més consciència i s'està assumint més el canvi, però així i tot, queda molt per fer.

Respecte al tema de l'habitatge, que és un espai en el qual passem la gran part del nostre temps, quins consells podem aplicar per a fer d'aquests espais més sostenibles i verds?

En primer lloc hem de fer una bona revisió de la nostra llista de compra. Després, reduir la galleda de restes d'escombraries i separar bé les coses reciclables. Per exemple a la meva casa jo vaig acabar llevant per complet el contenidor de restes, perquè em donava compte que sempre acabava arribant alguna cosa aquí. També important tenir espais per a tirar tots aquells residus que no van als contenidors clàssics però que sí que han d'anar a un punt verd. D'altra banda, si l'aigua de la casa no és bona o acaba tenint molt mal sabor, sempre pots posar un bon filtre. I més enllà d'això, tot el relacionat amb l'eficiència energètica, però no és la meva especialitat.

Sembla que el moviment ha de començar per un mateix i anar de menys a més.

Sí, es tracta d'intentar buscar una solució per a un problema que tu veus molt clar i plantejar als altres alternatives ben explicades que incitin al canvi. També és molt eficaç tot el tema de xerrades sobre sostenibilitat per a empreses, perquè mouen la inquietud de les persones i al final, si s'uneixen 10 o 15 persones segur que els costa menys aconseguir un canvi en l'empresa que a una sola persona.

Ara està en auge una tendència cap a la preocupació, sobretot dels més joves, sobre el canvi climàtic, com valores això?

És fantàstic, crec que li devem tant a Greta Thunberg… Està genial que es parli de canvi climàtic, que és un tema dur de tractar i que parla de coses que la gent moltes vegades no vol sentir. El fet que ella es planti amb aquesta serietat i digui que hem de fer alguna cosa urgentment perquè estem davant una emergència, que ho assumeixi amb aquesta gravetat, ha sacsejat a molta gent i ha servit d'inspiració sobretot per a molts joves. I és una cosa fantàstica.

A poc a poc van apareixent tendències més enfocades cap a la sostenibilitat, estem realment més prop de revertir aquest problema?

Jo penso que sí, és un canvi que s'està accelerant, no obstant això, cada vegada també es consumeix més de tot i generem més plàstic i més escombraries. Així i tot, de 2013 fins avui hi ha hagut un canvi increïble i crec que 2019 ha estat un any molt important gràcies justament a aquest moviment juvenil del qual parlàvem. Jo m'aferro a aquesta esperança.

I què creus que necessitem ara perquè ocorri realment aquesta conscienciació col·lectiva?

No ho sé, qui vol veure el que està passant ja ho veu. A les persones ens costa trobar aquests punts d'inflexió quan es tracta de temes tan globals, llavors crec que és important que cada vegada siguem més els qui traslladem aquesta consciència a la resta. La base està a generar consciència sobre la influència i la implicació individual de cadascun en el canvi, ja sigui des de l'escola, en el treball, des de casa… per a veure de quina forma un pot proposar i implementar canvis en cada comunitat.

** Imatge de portada: Luis Padilla