Xavier Castells: “El Jazz Comedy Cub Barcelona és un còctel espectacular per gaudir d'una tarda de diumenge"

Tots els diumenges tens una cita en la terrassa de l'Hotel Jazz. Entre les 20 h i les 22 h, aquest espai únic i irrepetible, situat a 3 minuts de les Rambles, es converteix en un lloc en el qual gaudir amb el Jazz Comedy Cub Barcelona. Presentat per Xavier Castells, diferents còmics com Chris Groves, Sergio Marín, Alex Martín, David Amer &Carlos Mancera et faran plorar de riure amb les seves ocurrències.

Si ets de riure fàcil, i t'agraden els espectacles en directe, tots els diumenges tens una cita en la terrassa de l'Hotel Jazz. Entre les 20 h i les 22 h, aquest espai únic i irrepetible, situat a 3 minuts de les Rambles, es converteix en un lloc en el qual gaudir amb el Jazz Comedy Cub Barcelona. Presentat per Xavier Castells, diferents còmics com Chris Groves, Sergio Marín, Alex Martín, David Amer &Carlos Mancera et faran plorar de riure amb les seves ocurrències. I si estàs intentant millorar el teu nivell d'anglès, millor que millor, ja que hi haurà actuacions en castellà i en la llengua de Shakespeare. Sobre aquest tema i uns altres hem tractat en una amena xerrada amb Xavier Castells, que ens ha ensenyat què hi ha darrere d'un monòleg.

Com t'inicies en aquest món?

Va començar com una afició, em va encantar el format. Anava a veure tota la comèdia que podia, fins i tot em creu un blog que es deia el Friki dels monòlegs... després, amb el temps, em vaig apuntar a una acadèmia de monòlegs i va començar aquesta aventura que encara avui, 6 anys després, perdura.

El monologuista neix o es fa?

Jo crec que ambdues són importants. Has de néixer amb l'esperit i la motivació per fer riure, i després la resta es va aprenent. A Espanya hi ha grans acadèmies i grans professors a nivell nacional i internacional. Encara que la millor forma d'aprendre és escriure i provar, equivocar-te i reescriure fins que trobis la teva fórmula.

La primera vegada sempre sol ser especial Com va ser la teva primera actuació?

Sí. La primera vegada sol ser molt especial. La meva va ser en un local de Gracia anomenat Versailles, i la veritat va ser molt bé i això és el que em va enganxar a seguir. La primera actuació és la que et fa que et plantegis si és el teu. Hi ha moltes emocions i molta adrenalina concentrada. I en aquesta professió el que t'enganxa és això, l'adrenalina que genera fer riure a la gent. En cas contrari suposo que també t'afectarà molt. Per això jo sempre he agraït al meu primer “profe” que s'assegurés que tot es complís per minimitzar el risc. Així, la meva primera actuació va ser un èxit.

Quina part del monòleg és guió i què parteix interpretació?

És una combinació d'ambdues, però el guió és el més important i el acting t'ajuda a potenciar el mateix.

Et prepares tu mateix els textos o tens guionistes?

La majoria de còmics ens els escrivim nosaltres mateixos. Som guionistes, directors, "actors", comercials, managers...

S'improvisa durant el monòleg?

La majoria aquesta guionitzat, encara que en moments puntuals de l'actuació se sol improvisar, majoritàriament amb el públic, però hi ha poc d'improvisació.

Hem vist monòlegs de 5 minuts, de 10 i fins a de 30 minuts. Quin seria el temps recomanable?

Bé per a una actuació el temps recomanable és uns 60-70 minuts.

Àvies que corren maratons, propines a Amèrica... qualsevol tema dóna per a un monòleg?

El monòleg se sol escriure sobre un punt de vista o una tragèdia personal. Els americans diuen "comedy is pain and truth". Nosaltres solem escriure sobre el nostre propi dolor o observacions sobre la vida i la societat. Després intentem que transcendeixi a través de l'humor.

A Youtube se't pot veure fent monòlegs també en anglès. Com s'arriba a fer humor en una llengua que no és la teva?

He tingut la sort de poder actuar en anglès per diversos llocs del món: Estats Units, Anglaterra, Irlanda, Croàcia, Bèlgica... Al final, la gent riu si el que dius o el teu punt de vista és graciós. En el cas de monòlegs en altres països han de ser coses més universals o sobre el país en qüestió. Per exemple, el vídeo de les propines a Amèrica vs Barcelona que tinc en Youtube és graciós especialment per als americans o per a tota la gent que ha estat allí i ha viscut aquesta situació. D'alguna forma es poden sentir identificats o emfatitzar amb el que dius o amb el personatge.

T'ha passat alguna vegada que el públic no es ria? Com se salva aquesta situació?

Per descomptat. A tots els còmics ens ha passat alguna vegada. Hi ha molts factors que influeixen en una actuació en directe, coses que depenen de tu i coses que no. Quan pansa intentes donar-li la volta utilitzant totes les teves estratègies. Però si no pots, no et queda una altra que acabar amb la dignitat més gran i professionalitat possible i analitzar a posteriori i d'una forma crítica com i per què ha passat, i millorar el que depengui de tu.

I ja per acabar, presenta'ns el teu espectacle de l'Hotel Jazz i ven-nos per què no ens ho hem de perdre.

Bé el #JazzComedyCub Barcelona, va a ser un espectacle nou a Barcelona, ja que l'és en una terrassa amb unes vistes meravelloses de la ciutat, combinat amb els millors còmics a escala nacional i internacional. És un còctel espectacular per gaudir d'una tarda de diumenge. Jo sempre recomano veure comèdia en directe. I a més, si el lloc és tan bonic com a aquest, multiplica la qualitat de l'experiència. Cada setmana tindrem als millors còmics nacionals i internacionals, farem una setmana en castellà i una altra en anglès i hi haurà moltes sorpreses...