@stoptheroc: “Em dono per satisfet si a través de la meva fotografia, aconsegueixo que la gent es fixi més a la ciutat en què vivim”

145.000 followers aconseguits amb només 725 fotos. Des que va publicar la primera imatge, allà per 2012, ha guanyat una mitjana de 200 seguidors per foto, i l’engagement de cada publicació (sumeixi de likes, comentaris i comparticions) s'explica per milers. Gens malament per a un perfil centrat en l'arquitectura. Aquests són alguns dels registres que ofereix Roc Isern a través del seu compte principal en Instagram, @stoptheroc . Compte a més amb un altre perfil especialitzat en façanes anomenat @barcelonafacades, en el qual acumula més de 60.000 seguidors. El secret del seu èxit és una combinació perfecta de paciència per realitzar una foto al moment oportú, encara a risc de tenir alguna trobada no desitjada amb diferents forces de l'ordre, i una sana predilecció per la simetria i la il·luminació idònia com a elements fonamentals per aconseguir una foto 10. Prou veure una foto seva per entendre la connexió existent entre arquitectura i fotografia de la qual ens va explicar no fa molt Adrià Goula. Amb tots aquests ingredients, xerrar una estona sobre aquestes dues disciplines era un must per a nosaltres.

Com va començar la teva carrera com a fotògraf?

Encara no he arribat a considerar la meva relació amb la fotografia com a carrera. De fet fa menys d'un any que he començat a realitzar encàrrecs com a fotògraf. La meva formació acadèmica està relacionada amb l'arquitectura, vaig estudiar arquitectura tècnica i tota la meva carrera professional fins al moment ha estat dedicada a l'arquitectura i més concretament a l'adreça d’obres.

I en quin moment neix la fotografia de manera professional?

No crec que hi hagi hagut un moment. Ha estat una evolució. Des de sempre m'ha agradat la fotografia, però mai m'havia dedicat exclusivament a fotografia d'arquitectura. És cert que abans de l'existència d’ Instagram, la meva fotografia podia considerar-se més convencional. Aprofitava les meves vacances i viatges per fotografiar una mica de tot. Però sí és veritat que des de sempre he tingut predilecció per visitar ciutats i obres d'arquitectes que coneixia.

Per què vas triar Barcelona com un dels escenaris per fer les teves fotografies?

És la ciutat on he nascut i he viscut sempre. Quan vaig tenir la meva filla fa 6 anys, va coincidir més o menys amb el temps en què vaig començar el meu compte d’Instagram. A la meva parella i a mi sempre ens havia agradat viatjar i ho fèiem sempre que podíem, però en aquests moments evidentment la prioritat era una altra així que vaig aprofitar per plantejar-me el fet de sortir per Barcelona, una ciutat molt bé considerada per la seva arquitectura, a fotografiar coses que poques vegades en la meva vida havia fet. I així crear contingut per satisfer les meves ànsies inicials de publicar en Instagram.

Vas haver de superar obstacles perquè el teu treball fos acceptat per tractar-se de façanes, construccions i figures geomètriques?

No, al contrari. Des d'un inici sempre he tingut un feedback molt bo. Crec que va influir també el fet que a la comunitat que ens agrada l'arquitectura, en Instagram sempre ha estat molt fidel i especialment amable en els seus comentaris.

Què és el que cerques al moment de fer una fotografia?

Perquè un lloc m'atregui, el factor principal és que hi hagi una bona llum i il·luminació, però m'agraden els espais grans, lliures d'interferències, que estiguin nets o que no hi hagi coses que trenquin la geometria de l'espai. Jo em donaré per satisfet el dia que a la gent que vegi les meves fotografies li entrin ganes de veure allò o que, simplement, gràcies a les fotos de les façanes la gent vagi caminant es fixi, aixequi el cap i apreciï el que ens envolta.

Per què vas decidir separar els comptes @stoptheroc i @barcelonafacades?

Perquè va haver-hi moments en què tenia moltes façanes i no volia saturar el meu compte principal. Llavors, vaig pensar que el títol i la idea d'anar posant croms i textures tenien suficient potencial per tenir un perfil propi. Quan vaig començar Instagram tampoc dominava molt la tècnica, anava improvisant.

I ara, quin podries dir que és la teva tècnica i el teu ritual?

Les façanes no tenen massa secret perquè és alguna cosa que està aquí, fix. Durant el dia, buscar la millor il·luminació. A mi m'agrada que hi hagi una il·luminació directa del sol, perquè crea ombres que fan que es vegi més informació de la imatge. Buscar la millor hora. Prendre una posició totalment centrada i prendre-la amb un objectiu gran angular.

Utilitzes també el mòbil per fer algunes fotos?

No. Però la postproducció sí; Amb la tablet. M'agrada fer-ho tot en l'entorn mòbil.

Quin és el teu factor diferencial respecte a altres fotògrafs?

No crec que tingui un factor diferencial, perquè la gent fa coses molt bones. Hi ha molt talent. Però potser em caracteritza ser molt perfeccionista en els enquadraments, en què les línies siguin paral·leles, que la foto entri pels ulls i no vegis aquell horitzó caigut. Quan veig una fotografia o la tinc al cap, espero en el lloc el que faci mancada per aconseguir-la, per completar la idea que m'he fet. Espero que succeeixi alguna cosa o que passi algú. M'agrada aquest tipus d'espontaneïtat.

És difícil buscar l'angle exacte per tenir una bona foto? Què és el més estrany o arriscat que has fet per aconseguir-la?

No és que sigui difícil però com més experiència molt millor per intuir quins són els angles més fotogènics que són també els que acaben definint el teu estil de fotografia.

Per exemple jo tinc 3 angles molt característics que són: Les preses frontals (una façana per exemple), des d'un punt central i intentat crear una simetria. Una perspectiva on hi ha un punt de fixa al centre, destacant les línies que convergeixen en un punt, també buscant la simetria. I també una altra simetria igual però mirant cap amunt (look up) per exemple un pati interior o un ull d’escala.

Quant a arriscar per fer una foto, conscientment no he fet gens de forma conscient, però sí que em va passar a Barcelona que en fotografiar la comissaria de Les Corts, va venir un mosso d’esquadra de paisà que em va agafar fortament pel braç i em va portar a identificar-me a l'interior. Una altra vegada em va passar alguna cosa similar fotografiant uns jutjats. Més recentment a Nova York estava en un passadís del metre i em vaig trobar a un parell de policies de front mentre estava fent una foto i em van dir que no podia. Vaig sortir fora i vaig esperar fins que s'anessin per tornar a entrar i acabar de fer la foto que tenia al cap.

Quins llocs t'agrada fotografiar més a Barcelona?

M'agraden els museus, l'entrada del Fòrum, els espais blancs i lluminosos. A Barcelona hi ha varietat de llocs.

Quin creus que és la responsabilitat d'un instagramer tan influent com tu?

Bé això de tan influent ho dius tu [riures]. No crec que sigui para tant. La veritat és que no sento cap responsabilitat extra per ser una mica conegut en Instagram. Si he arribat fins aquí és perquè el que faig m'agrada i ho intento fer el millor que sé i respecte a la resta, la meva intenció és intentar seguir millorant, i ser tal com sóc.

Es diu que la fotografia és capaç de mostrar una part del món poc coneguda per molts, quina part és la que vols mostrar tu a través d'aquestes imatges?

Jo em dono per satisfet si a través de la meva fotografia, creo la curiositat en algunes persones perquè es fixin més a la ciutat en què vivim i que sàpiguen apreciar les façanes que ens envolten. En definitiva, despertar l'interès per l'arquitectura en general i apreciar els seus valors.

Creus que estàs inspirant a persones amb el teu treball? De quina forma?

Sense voler ser pretensiós segurament sí, però exactament igual que el treball d'altres persones m'influeix a mi. Conscientment o inconscientment, dia a dia, el bon treball dels altres influeix també en el meu aprenentatge, inspiració i evolució com a fotògraf.

Ara solament et dediques professionalment a la fotografia?

Fa un any em vaig fer treballador autònom i això em va permetre agafar petits encàrrecs de fotografia que tenia i que abans no podia agafar perquè estava treballant en un altre lloc i no disposava del temps necessari. Però tampoc he deixat de costat la part de l'arquitectura tècnica, perquè, de fet, és al que m'he dedicat tota la meva vida professional i no ho vull perdre. Realment, estic content perquè m'han sortit moltes oportunitats com a fotògraf, perquè era el meu hobby i ho he convertit en alguna cosa que li puc treure profit.

Quins són els edificis de Nuñez i Navarro que més t'agraden?

M'agrada molt la recuperació de la façana a l'hotel The Corner. També l'Hotel 1898 en Les Rambles. Tota la seva història em sembla fascinant.