SOEM: “Al meu mural per a NNWallery volia mostrar que podem conviure en harmonia i transmetre llibertat”

Ens trobem a la Galeria Base Elements amb SOEM. Ja ningú li diu pel seu nom de pila, excepte la seva família. I és que SOEM no és el nom del seu personatge, és l’essència d’aquest artista, íntegre i transparent, que fa més de trenta anys que es dedica a l’art urbà contemporani. Va escollir aquest nom per la força que transmeten les quatre lletres i les possibilitats tipogràfiques que sabia que li podien oferir.

La paraula grafit prové del terme italià graffiare –gargotejar– i el seu origen prové de la paraula grega graphein -escriure. El grafit va sorgir als anys seixanta com una forma d’autoafirmació, caracteritzat per ser efímer, il·legal i contestatari. La seva expressió sobre murs, autobusos o monuments va arrelar principalment al metro de Manhattan. Els grafiters volien deixar-se veure i estendre el seu nom, i es basaven en l’abundància de les repeticions i l’audàcia a les seves ubicacions. “D’adolescent em va canviar conèixer la cultura hip-hop i la cultura del grafit provinent de Nova York, em vaig endinsar també en el món de la música rap i el moviment del grafit combinat amb el ball. Veia a la gent com ballava i pintava i tot això em va anar captivant”, ens comenta SOEM sobre el seu creixent interès en aquesta cultura des que tenia 12 anys.

A l’època dels 80, els joves urbans originaris de guetos marginats per ètnia i raça es van expressar contra el sistema a través de la música, el ball i l’art, donant lloc al hip-hop. Van estendre la nova cultura al món malgrat el seu rebuig inicial pel seu origen. A Europa va arribar més tard i no tenia les connotacions de protesta de gueto, aquí es va estendre vinculant-se a la marginació social. SOEM ens comenta que París i Londres sempre han sigut un punt de referència europea d’aquesta tendència: “París sempre ha estat molt a prop de Nova York, però creant el seu propi estil barrejant-lo amb la cultura hip-hop, hi ha moltes galeries dedicades a això. En aquestes dues ciutats l’art urbà forma part de la ciutat, està molt integrat”. Per contra, a Barcelona, tot i ser la ciutat més artística d’Espanya, hi ha molt pocs espais habilitats per pintar. “El panorama ha anat canviant molt, abans hi havia menys artistes grafiters i es podia pintar més tranquil·lament. Per exemple, al Poblenou et deixaven pintar les parets i fer murals; però va sortir una llei l’any 2005 i ens van treure totes aquestes parets que havíem anat aconseguint, i si continuàvem pintant ens posaven una multa. Al final el que ha passat és que es pinta de manera il·legal i això és un problema”, ens comenta SOEM. Fa molt poc que aquesta expressió d’art ha entrat a formar part de les galeries: “falta acceptació, suport i mitjans. És curiós perquè una de les marques de pintura més famoses que ens va permetre fer un gran canvi artísticament pel que fa a formes i colors és d’aquí”, afirma SOEM. L’artista es refereix a Montana Colors, una firma d’origen barcelonès que va obtenir projecció internacional amb el llançament del seu primer producte de pintura en esprai, atraient escriptors i artistes des de França, Alemanya, Suïssa o Itàlia per provar el producte.

Seguint la cultura hip-hop i a través de la música, SOEM es va en endinsar al món del grafit. Xavi Franquesa, fundador i director creatiu d’Il·lacions, un espai on conflueixen el mestissatge de disciplines i s’experimenta sobre els cànons funcionals i estètics, ens ha posat en contacte amb ell per la nova feina de NNShutters, que pertany al projecte de NNWallery.

NNWallery és una iniciativa per millorar l’entorn i la percepció de les persones que hi habiten i transiten pels espais on intervenim, com, per exemple, els murs d’obra, tancaments o persianes de comerços o pàrquings, etc. El programa ens permet transformar els espais en espectaculars murals, on artistes urbans, vinculats a Barcelona, expressen lliurement el que la ciutat els hi inspira. “Em va captivar la idea que volen transmetre de millorar l’entorn a través d’artistes urbans. Quan em va arribar la petició vaig començar a fixar-me en les obres que tenen i són reconeixibles pels colors corporatius, em sembla una molt bona iniciativa per part de Núñez i Navarro”, afirma SOEM.

No és casualitat que Xavi Franquesa i Joan Tarragó, ens hagin posat en contacte amb SOEM, qui va entrar a formar part del reconegut col·lectiu internacional de grafiters MAC, acrònim de Mort aux cons o “creació d’art mural”, un potent grup creatiu que va néixer a París. “Estar dins d’aquest grup és un gran triomf després d’admirar-los durant tants anys”, diu SOEM. L’artista va deixar la seva feina a l’empresa familiar per dedicar-se a la seva veritable passió. Amb pocs recursos econòmics va buscar el seu lloc i va marxar als Estats Units a investigar més sobre aquest art: “un grafiter que vaig conèixer a Nova York em va ajudar molt, ell va veure la meva vàlua en aquest camp i això em va fer agafar forces per seguir aquest camí. Tres anys més tard ja vaig començar a tenir ingressos dedicant-me al que més m’agrada”, reconeix el grafiter.

El wild style, té la seva complexitat en el grafisme, és un estil de Nova York que sempre li ha entusiasmat i li ha permès expressar-se i diferenciar-se. Defineix el seu estil com ‘peculiar’, sap que l’autoria de les seves obres es reconeix sense que faci falta que les firmi, però és conscient que el grafit ho té complicat per entrar a les galeries d’art. Per aquesta raó va començar a investigar com portar el seu estil cap a l’art contemporani, sense perdre la seva essència, d’aquesta barreja va sorgir el seu segell distintiu: “jugo amb les tipografies, semblants però úniques. M’agrada crear des de zero i evolucionar sempre el meu estil. Als meus murals normalment poso molts colors, per mi el color és vida i vull transmetre aquesta força amb les meves tipografies”, assegura. I conclou “Em sento orgullós que comprin el meu nom”.

Trobem el seu mural al NNparking de la Plaça Bonsuccés número 7. “Ha sigut un plaer poder expressar-me a una de les persianes de Núñez i Navarro, ajudant a la ciutat la Barcelona a veure’s més maca”, comenta SOEM. Ens explica que el procés de pensar què pintar en aquell espai ha sigut tot un repte: “vaig voler plasmar una ciutat ballant al ritme de SOEM. El sol, la llum i els edificis ballant alhora. Volia expressar que podem conviure en harmonia i no al revés. Sobretot, volia transmetre llibertat.”

El projecte per a NNShutters ha sigut la seva última feina. A part de continuar creant art contemporani com el de la seva sèrie #Superherois de la infància, continua pintant encàrrecs privats per a clients i fa tallers per a empreses dedicats a nens.