Pau Pérez: “Tota la vida els grans escriptors catalans han vingut al Ateneu i, amb l'escola, avui es formen aquí”

Barcelona no només és un dels tòpics o escenaris de l'imaginari literari actual, sinó que també una de les ciutats de formació d'escriptors i apassionats per la lectura. Aquesta és la raó de ser de l'Escola d'Escriptura de l’Ateneu Barcelonès, l'escola de literatura més gran del continent que acaba de complir 20 anys d'història i per la qual han passat autors com Ildefons Falcones o Sílvia Alcàntara.

El traductor i redactor Pau Pérez López, que dirigeix la institució al costat de Jordi Muñoz, destaca que en aquests anys l'escola ha crescut molt i avui està fent un pas més cap a la professionalització dels seus estudis. En prop d'any i mig començaran a impartir el seu primer Màster en Escriptura Narrativa, gràcies a un conveni amb la Universitat de Lleida.

Quin seria el balanç que fa d'aquests 20 anys de l'escola?

L'escola es va inaugurar el 14 d'abril de 1998 i, a partir d'aquest moment, vivim dues etapes. Una primera dels set anys inicials, en els quals hi ha un nucli de professors que vénen de l'Aula de Lletres -que és la predecessora de l'Escola d'Escriptura Ateneu Barcelonès-, i el nombre d'alumnes oscil·laven entorn de 300 a l'any. Es feia un treball de qualitat, però que potser no estava suficientment difós. Després, l'any 2005, el claustre ens proposa a Jordi Muñoz i a mi com a directors de l'escola amb l'objectiu de difondre a la ciutat i a Catalunya el treball que es feia. En aquest moment, nosaltres comencem a establir una xarxa amb tots els centres culturals i institucionals públics i privats de Catalunya i, en el termini de dos anys, l'escola va passar de tenir 300 alumnes a tenir 1.200. A partir d'aquí, s'ha donat un creixement constant fins als 2.100 alumnes actuals.

Molts mitjans de comunicació han dit que l'escola d'escriptura de l’Ateneu Barcelonès és la més gran d'Europa i la segona del món, després de l'escola d'escriptura de Nova York. Això es basa en una sèrie de paràmetres com que és l'escola de més alumnes de tot el continent, amb major nombre de professors, amb un ventall de més de 100 cursos. A més, es destaca que el nombre de publicacions dels alumnes és espectacular. Els ex alumnes publiquen cada any més d'un centenar de llibres.

És més, aquest dilluns tindrem una parada a Sant Jordi amb els llibres que s'han publicat des de l'1 de gener fins ara. Són 91 llibres, és a dir, cada 60 hores surt un llibre publicat per un alumne de l'escola. Amb la qual cosa, el balanç d'aquests anys és molt positiu.

A més, l'escola ha anat un pas més enllà cap a la professionalització dels seus estudis, com ha estat aquest treball?

La guinda l'ha posat el reconeixement pel sistema educatiu-acadèmic, un dels objectius que marquem des d'un principi, que ara hem aconseguit. Des de fa poques setmanes, l'escola està adscrita a la Universitat de Lleida. Amb la qual cosa, projectem que en un any i mig s'engegui un títol oficial de Màster universitari en Escriptura Narrativa. En el conjunt de l'Estat actualment hi ha dos, però són màster de 60 crèdits. En canvi, el nostre serà de 120 crèdits, per tant és un projecte realment ambiciós.

L'opció de cursar el nou màster estarà disponible l’ any vinent?

Per a aquest curs que ve, no. S'engegarà el 2019-2020. S'impartirà aquí, però el títol és de la Universitat de Lleida.

Com va sorgir l'acord amb l’Ateneu Barcelonès per instal·lar l'escola?

Quan acaba el projecte Aula de Lletres, en 1998, pràcticament el 90% del claustre d'aquella escola arribem a un acord amb l’Ateneu. Nosaltres buscàvem un espai per seguir impartint les classes i l’Ateneu necessitava saba nova i renovar activitats. Va ser una trobada feliç: nosaltres portàvem prop de 400 alumnes i necessitàvem un espai, i no hi havia cap millor que aquest.

L’Ateneu és el millor lloc on podríem estar. A més, compta amb la biblioteca privada civil no solament més gran de tota Catalunya, sinó també la més bella. L’Ateneu és una de les grans institucions catalanes i que ha estat l'hàbitat natural de generacions d'escriptors. Tota la vida els grans escriptors catalans han vingut a l’Ateneu i, amb l'escola, avui es formen aquí. Per la qual cosa, la nostra instal·lació aquí és una forma més de vinculació d'aquesta casa cultural amb el món literari.

Durant tot aquest temps, podem parlar d'escriptors il·lustres formats en aquesta casa d'estudis?

Hi ha hagut molts llibres amb rellevància a nivell de vendes. No obstant això, per a nosaltres és exactament igual d'important un gran llibre de poesia que tindrà un públic minoritari com altres llibres que s'han venut moltíssim. Per posar dos exemples, estaria la novel·la Olor de Colònia de Sílvia Alcàntara que es va convertir no només en un supervendes, sinó també en una sèrie de televisió de Tv3, o La Catedral del Mar d'Ildefons Falcones, que va estar a l'escola i va agrair en l'últim paràgraf del seu llibre la tasca de l'escola.

També hi ha hagut molts altres llibres molt promocionats per les editorials amb l'argument de venda que els autors s'havien format aquí. Aquesta és una de les grans coses que han canviat en els últims 20 anys. Fa 13 anys, quan Jordi i jo assumim l'adreça, ens feien una entrevista i ens preguntaven si això d'escriure es pot ensenyar. Avui ja ningú ens preguntaria això.

És possible parlar d'un estil d'escriptura impartit per l'escola?

No, això és impossible. Entenem l'ensenyament de l'escriptura de la següent manera. Creiem que la formació d'un escriptor es basa en tres pilars, on estan les tècniques narratives, el domini de l'idioma en què s'expressa aquest autor i el bagatge literari i cultural. Aquestes tres coses s'ensenyen i s'aprenen, però cada persona les filtra segons la seva experiència vital i la manera en què mira el món. Aquestes coses garanteixen que una sèrie d'aprenentatges comuns, es filtrin de maneres diferents. Si un mira el ventall dels llibres que s'han publicat en els últims sis mesos, s'adona que cap té a veure amb l'altre.

Com podries definir a l'alumne de l'escola?

La immensa majoria de la gent que es matricula a l'escola i, fonamentalment, en el curs de narrativa, no ve amb la idea de ser escriptor ni de publicar un llibre. Si no que busca aprendre a fer millor alguna cosa que li agrada. Però com el nostre sistema d'aprenentatge consisteix que s'integrin els coneixements a partir de la construcció d'una obra, resulta que quan la persona acaba l'itinerari dels tres anys gairebé sense adonar-se ha escrit un llibre. En aquest moment, decideix provar i, en diversos casos, acaba sent publicat.

Quins escriptors actuals penses que se seguiran llegint en els pròxims 100 anys?

Vivim en un món amb una absoluta amplitud de l'oferta per als interessats per la literatura o per l'art d'explicar històries. Explicar històries sempre s'ha fet, però avui hi ha infinitat de formats de gran qualitat i molt atractius per gaudir d'una història, com el són la literatura, les sèries de televisió, el cinema, els videojocs, els còmics, l'òpera. És tan plural l'oferta que és difícil pensar en tendències.

Llavors, què t'agradaria que se segueixi llegint?

Puc dir autors o autores en concret que em vénen al capdavant i que em semblen súper interessants. A mi m'agraden diverses autores nord-americanes, però una seria Lionel Shriver, autora d'Hem de parlar de Kevin o Big Brother. M'interessa molt la mirada amb la qual ella analitza el somni americà i la classe mitjana americana.

Així mateix, podem parlar d'Han Kang, escriptora de la Vegetariana, obra que tanta gent està llegint i amb la qual està descobrint plantejaments d'una altra literatura que fins al moment era poc coneguda.

Així com existeix la tele-escombraries, creïs que existeixi també el llibre-escombraries?

Això és complex. No faig distincions de legitimitat entre un tipus de literatura i un altre. Crec que en la vida no es pot estar cada dia llegint a Thomas Mann o Marcel Proust. Penso que cal llegir-los, però després també pots llegir una novel·la de Salgari i estar gaudint amb una literatura que juga en una altra lliga, però que és interessant en aquesta altra lliga.

L'ésser humà és tan canviant que, de sobte, hi ha llibres que arriben en determinats moments, és alguna cosa bastant personal?

Crec que el tema és saber en quina lliga estàs jugant quan llegeixes. Llavors, valorar el llibre en funció de l'objectiu en què s'emmarca. Si llegeixes un llibre que es marca com una novel·la d'entreteniment i no té una altra fi, ho hauràs de jutjar en funció d'aquest objectiu. El problema és quan un llibre busca un gran objectiu i et dóna una bufetada. Això és mala literatura. No obstant això, de vegades, el criteri lector no està molt desenvolupat.

Em comentava que estaran presents a Sant Jordi, com viuen aquest dia vostès?

Amb absoluta passió. No hi ha dia més bonic per a l'amant dels llibres que Sant Jordi. Nosaltres aprofitem aquest dia per promocionar els llibres dels alumnes. Cada any, en la part alta de la Rambla de Barcelona tenim la nostra parada, on només es venen els llibres dels alumnes i professors que han publicat durant aquest any. Aquest any estarem des de les 10 a les 19 hores i oferirem un centenar entre llibres d'alumnes i professors.

De totes les activitats de Sant Jordi, quins creïs que aporten major significat a la literatura?

Penso que el mateix fet que en un dia concret s'apunti tothom editorial i tal nombre d'escriptors per entrar en contacte amb el públic lector és bonic. No es redueix al fet de la signatura de llibre, sinó que en aquest contacte hi ha converses i comentaris que fan que la relació lector-autor sigui més estreta. A més, aquest dia hi ha una jornada de portes obertes en l’ Ateneu Barcelonès. Es fan lectures d'obres al pati i qualsevol ciutadà pot conèixer l'interior de l'edifici, l'arquitectura del qual val la pena conèixer.