Meritxell Jubany: “Domènech i Montaner ha quedat eclipsat per la marca Gaudí”

Historiador, polític, escriptor, editor... i per descomptat arquitecte. Al més pur estil Leonardo Da Vinci, Lluís Domènech i Montaner (1850-1923) va ser prolífic en diverses disciplines, encara que va ser la d'arquitecte la que li va assegurar la immortalitat. Considerat per molts com l'autèntic pare del Modernisme, va ser director de l'Escola d'Arquitectura de Barcelona, on va formar, entre d'altres, Gaudí i Puig i Cadafalch. Amb ells acabaria “competint” amb els edificis de l’illa de la Discòrdia de Passeig de Gràcia. La societat barcelonina del moment es preguntava quina de les tres Construccions (Casa Lleó i Morera, Casa Amatller i Casa Batlló) era la més bella i va imaginar una rivalitat entre els tres artífexs que, en realitat, mai no va existir.

Amb motiu del centenari de la seva mort, a Núñez i Navarro hem entrevistat la Meritxell Jubany, gestora cultural i col·laboradora d'aquesta casa. Ella realitzava les visites guiades a la Casa Lleó i Morera, rehabilitada per Núñez i Navarro el 2006. Aquesta experiència la va començar a marcar des del mateix moment que va començar a conèixer l'obra de Domènech, segons el seu propi testimoni: “Va ser tan gran l'admiració que vaig sentir per Domènech i Montaner que, a partir d'aquell moment, i de manera autodidacta, vaig anar ampliant coneixements”, arribant a descobrir la forta vinculació del geni barceloní amb la comarca del Maresme, on l'arquitecte tenia arrels familiars per via materna.

Els coneixements van portar Jubany a l'especialització en el Modernisme, i concretament en l’obra domenechiana. L'especialització la va portar al desenvolupament d'Espais amb Història, un projecte personal “amb l'objectiu de donar a conèixer el patrimoni històric especialitzant-me en el modernisme a la comarca del Maresme”, el fil conductor del qual va ser la gestió del Castell de Santa Florentina, a Canet de Mar. Aquest edifici, un dels projectes més importants de Lluís Domènech i Montaner va ser “inicialment un projecte de rehabilitació per encàrrec del seu oncle, l'editor Ramon Montaner i Vila”. El que a finals del segle XIX va començar com una rehabilitació respectuosa i fidel a l'estil medieval de l'edifici, va continuar entrats al segle XX amb una ampliació del castell fent un palau annex. “El que realment fa Domènech i Montaner a tocar de l'edifici medieval és fer un palau amb un estil neogòtic per ser fidel a l'edifici original. La genialitat de la construcció es troba en incorporar elements arquitectònics del gòtic català que procedien d'edificis abandonats. Es compren peces autèntiques i es van incorporant a aquesta nova part del castell”.

El Castell de Santa Florentina no és l’única joia del modernisme amagada al Maresme. Aquesta comarca, molt propera a Barcelona, és especialment interessant a l'àmbit arquitectònic gràcies al llegat tant de Domènech i Montaner, com de Puig i Cadafalch, amb la Casa Coll i Regàs com a màxim exponent. “Va ser la primera obra que va fer com a arquitecte municipal i com a recent titulat en arquitectura. Puig i Cadafach va rebre l'encàrrec d'un empresari del tèxtil de Mataró, per fer una casa familiar”, afirma Meritxell Jubany sobre aquesta icona reconvertida a casa-museu després d'un procés de rehabilitació. Com que no n'hi ha dos sense tres, la gestora cultural tanca el seu triumvirat modernista amb la Casa Garí, “una casa privada, que no es visita, però que és un exemple d'arquitectura de Puig i Cadafalch al Maresme”.

Parlar sobre arquitectura i modernisme ens porta irremeiablement a parlar de Gaudí i de l'eterna comparació entre tots dos genis catalans. En aquest sentit, Jubany té molt clara la injustícia amb què s'ha tractat Domènech i Montaner. “Ha quedat una mica eclipsat per la marca Gaudí”, sentencia. “Gaudí va ser excepcional però molts altres arquitectes, com Lluís Domènech i Montaner han estat igualment excepcionals”. Per defensar la seva tesi proposa un recorregut pels edificis desapareguts de l'arquitecte, “com l'Hotel Internacional o el Castell dels Tres Dragons, aquest darrer al Parc de la Ciutadella, actualment en estat d'abandó i en desús, sense cap pla de rehabilitació a mitjà termini”. El seu al·legat prodomenechià continua recordant l'enorme llegat per a la ciutat de Barcelona, que va des del Palau de la Música Catalana, “la seva gran obra monumental, que a més a més és Patrimoni de la Humanitat reconegut per la UNESCO”, al Recinte Modernista de l'Hospital de Sant Pau, passant per la Casa Fuster o la Casa Lleó i Morera.

Jubany parla amb coneixement de causa, ja que coneix amb detall tots i cadascun dels edificis que esmenta. Especialment la Casa Lleó i Morera, com ja hem comentat a l'inici. Se sap l'edifici modernista rehabilitat per Núñez i Navarro com si fos casa seva i et pot explicar fins al més mínim detall, com el simbolisme del pis principal, on va viure la família del doctor Morera perquè “representa realment com era la família i la seva història personal”. A tall d'exemple, Jubany cita el conjunt escultòric del rebedor, que representa una cançó popular catalana. “Fa referència també al fill que va perdre el matrimoni Morera al cap de pocs dies de néixer. És aleshores una representació artística, que també parla d'aquesta tràgica experiència de la família”. Al costat del conjunt escultòric, la gestora cultural també destaca la profusa decoració de l'edifici Lleó i Morera, premiat ja el 1905 per la seva innovació, tant a l'interior com a l'exterior. "Un exemple meravellós de les arts decoratives i modernistes que, a més, es troben en un estat de conservació excel·lent" i que l'àrea de rehabilitació manté excel·lentment conservat.

La Casa Lleó i Morera no és l'únic exemple de rehabilitació d'edifici modernista. A Núñez i Navarro ja hem recuperat uns quants edificis singulars. Aquest exercici de rehabilitació ha permès donar una nova vida a immobles històrics que havien anat caient en l'oblit al llarg del segle XX i que es trobaven, en alguns casos, en estat ruïnós. Afortunadament, des de l'època de Barcelona'92, el Modernisme ha esdevingut un valor, principalment vinculat a la marca Gaudí, i ha servit per donar a conèixer Barcelona a tot el món. La gestora cultural aplaudeix aquesta iniciativa i destaca clarament els beneficis que genera: “Un patrimoni que s'ha sabut conservar, restaurar, rehabilitar i comunicar és una oportunitat de fer conèixer la cultura del país, donar a conèixer uns personatges a nivell internacional, i a més, com a símbol d'identitat i pertinença”.

En el cas de Domènech i Montaner, la commemoració de l'efemèride de la seva mort és un exemple clar de divulgació. "Una bona oportunitat per tornar a centrar tots els esforços en la difusió del llegat d´aquest arquitecte, però no només el seu llegat arquitectònic, sinó tot el que va fer com a historiador, polític, etcètera". Així doncs, segons Jubany, el 2023 serà un any ple d'activitats, conferències, visites i novetats editorials? Com la CIA als seus comunicats, Meritxell Jubany ni confirma ni desmenteix: Meritxell Jubany ni confirma ni desmenteix. “Potser aprofitaré l'oportunitat de presentar una novel·la que estic en procés de publicar sobre el Castell de Santa Florentina i el llinatge dels Montaner”. Prenguin nota perquè apunta a Best-Seller.