Mercats centenaris a Barcelona que han arribat fins als nostres dies

Barcelona s'ha forjat en els seus mercats. O almenys el seu caràcter comercial. Només cal comprovar la vigència actual dels mercats centenaris a Barcelona per entendre que el poble barceloní ha trobat en ells un crisol d'oportunitats on desenvolupar una idiosincràsia emprenedora que s'ha perpetuat generació rere generació fins a formar part de l'ADN de l'antiga Barcino. Per això avui us proposem una revisió per alguns dels centres més longeus de la capital catalana.

Mercat dels Encants

Un dels mercats en actiu més antics d'Europa, amb gairebé vuit segles d'història. No es pot explicar la història de Barcelona i el seu dinamisme comercial sense esmentar el mercat dels Encants, convertit en un dels recintes més emblemàtics de la nostra ciutat. Al llarg dels segles ha tingut un caràcter itinerant, ja que s'ha ubicat en diferents zones de Barcelona. Els primers vestigis d'aquest mercat tradicional es troben a partir de 1200 a la plaça Sant Jaume, on es realitzaven subhastes públiques i vendes al “Encant”, és a dir, cantant les bondats del producte en qüestió.

Després de la plaça Sant Jaume, el mercat es va traslladar a la Plaça Nova, després a la Volta dels Fusters i ja al segle XIX es va col·locar fora muralles, a la confluència del que avui seria la Ronda Sant Pere amb el Passeig Sant Joan. El seu recorregut va continuar per diferents punts de Barcelona fins que el 1928 va ser traslladat al que s'ha convertit en el mercadet que hem arribat a conèixer: la plaça de les Glòries, on va estar fins al 2014, quan es va traslladar a un nou espai cobert a la cantonada de l'avinguda Meridiana amb Glòries. Encara que s'hagi cobert el mercat, se li ha dotat d'una coberta espectacular i gran quantitat de miralls per crear la sensació que segueix sent un mercadet a l'aire lliure.

I què podem trobar en el seu interior? Doncs la resposta seria tot. Segons els 500 comerciants i professionals, si el que busques no es troba allà és que probablement no existeix: productes inusuals o difícils de trobar, així com tot tipus d'objectes vells i nous, artesanals i tecnològics. També hi ha una gran quantitat de mobles antics, discos vells i electrodomèstics de segona mà. Amb el pas del temps, el mercat ha sabut renovar-se i actualment també ofereix zona d'aparcament, provadors i servei de restauració.

Això sí, les tradicionals subhastes es continuen realitzant tres vegades per setmana, davant la mirada atenta dels molts visitants (fins a 100.000 setmanals) que rep entre habituals, turistes i curiosos que aspiren a aconseguir una autèntica ganga.

Mercat de Galvany

Sens dubte, un dels mercats municipals més bonics de Barcelona. En cadascun dels seus vuit costats posseeix unes vidrieres modernistes que li han valgut la catalogació com a monument artístic de la ciutat. Va començar a construir-se el 1868 gràcies a la cessió d'uns terrenys del Comte de Galvany per edificar un mercat cobert sobre l'antic mercat a l'aire lliure de pagesos i peixaters. La demora en la finalització de les obres (no es va acabar fins al 1927) va fer que la construcció acabés bevent de la corrent arquitectònica imperant en aquell moment: el modernisme.

Aquest fet explica que malgrat la seva llarga antiguitat no estigui construït sobre ferro, com altres mercats municipals, sinó sobre una estructura de maó vist. La seva nau es distribueix en forma de creu grega amb una gran cúpula central de vuit costats, sostinguda sobre quatre arcades. Cadascun dels seus vuit costats està decorat amb vitralls modernistes. A l'interior, 28 columnes de ferro ajuden a sostenir la coberta, composta per una estructura metàl·lica i una capa de làmines de fusta.

Al final de cadascun dels seus extrems, l'edifici compta unes façanes que aporten llum natural a l'interior mitjançant nou arcs, decorats al seu torn amb vitralls modernistes i uns mosaics de ‘trencadís’ amb els quals es forma l'antic escut de Barcelona. I just al centre del mercat es troba la joia de la corona, una farola modernista amb un rellotge d'època a la part superior que hi és des del segle XIX.

Mercat de La Concepció

Símbol de l'expansió de Barcelona més enllà de les seves muralles medievals, el Mercat de la Concepció va néixer al segle XIX per donar servei a la gent d'un nou barri construït sobre la plana de Barcelona: l'Eixample. Des d'aleshores, el mercat s'ha convertit en un autèntic centre neuràlgic de la part dreta de l'ampliació barcelonina. Com si fos una àgora grega, en ell es palpava la vida del barri i entre compra i compra es comentaven i discutien els diferents canvis socio-polítics viscuts en 130 anys d'història.

Arquitectònicament l'edifici no deixa indiferent a ningú. Fill de l'època en què va ser concebut, el mercat va ser construït en ferro, material preponderant en aquell moment històric present en altres construccions europees com el Crystal Palace de Londres o la conegudíssima Torre Eiffel. A més de l'estructura metàl·lica, l'edifici compta amb tres naus cobertes i un tancament de obra vista, amb peces de ceràmica vidrada, que atorguen un aspecte singular des de l'exterior. Les seves dues façanes principals (carrer Aragó i Carrer València) són idèntiques, de manera que l'edifici tresora una simetria que, juntament amb el ferro forjat, fan del conjunt un edifici realment bell.

Mercat de la Llibertat

Amb 130 anys just complerts, el Mercat de la Llibertat és un dels més antics de la nostra ciutat. Es va construir el 1888, quan Gràcia encara era una vila independent de Barcelona. No obstant això, l'Exposició Universal que es va inaugurar aquell any, va provocar enormes fluxos migratoris de la resta d'Espanya, tant cap a Barcelona com als seus municipis veïns, en cerca d'oportunitats.

Aquest fet va impulsar l'arquitecte Miquel Pasqual Tintoré a dissenyar un mercat que ja s'inspirava en l'estil de l'època, el modernisme, present a pocs metres del mercat a la Casa Gaudí. A la part central de la seva façana es pot apreciar un escut modernista de formes impossibles. Mentre que la teulada es va rubricar amb ceràmica vidrada negra i rogenc, a més de comptar amb unes franges de ferro.

Per la seva banda, la coberta es va fer de ferro amb tancament perimetral d'obra vista i amb panells d'obertures que permetien oxigenar el mercat. Tots aquests detalls van ser impulsats pel ceramista i mestre d'obres Francesc Berenguer, amic personal de Gaudí, que va interpretar, a la seva manera, la corrent arquitectònica imperant en aquell temps. Aquest fet li va valer sens dubte el reconeixement del mercat com a Bé Cultural d'Interès Local, i un lloc on escapar-se després d'un passeig pel barri de Gràcia o després de visitar la Casa Vicens.