La història convertida en art: creant l'ànima de l'Hotel REC Comtal
Al número 19 del carrer Rec Comtal de Barcelona fa un any que podem trobar un hotel amb molta història. Història de veritat. Perquè l'Hotel REC Comtal es situa just a sobre del camí que traçava l'antiga Sèquia Comtal de Barcelona que, durant 2.000 anys i a través dels seus més de 12 quilòmetres de recorregut, transportava aigua des de Montcada i Reixac fins a la Barceloneta, omplint de vida la ciutat. Un enclavament tan especial requeria reflectir aquesta història, impregnar les seves parets i racons de detalls que deixessin constància de tot el que aquell lloc havia estat i havia viscut. I per a tan lloable tasca els noms estaven clars des del principi: Bea Schulze, Joan Tarragó, Marga López i Sergi Delgado. Tots ells joves, de Barcelona i amb un indubtable talent per crear art del no-res, només amb les seves mans, però sobretot amb els seus cors. Ells són els artistes que, cadascú des de la seva especialitat, han contribuït en el desenvolupament de la identitat tan característica de l'Hotel REC Barcelona.
Per a ells, l'Hotel REC Barcelona ha estat el gran llenç en blanc on donar lliure regna a la seva imaginació, on crear les peces d'una autèntica galeria d'art a gran escala. Art per delectar els sentits, art per descobrir la història, art per gaudir, art per enamorar-se i sobretot, art per perdre's-hi una bona estona.
Malgrat no haver treballat tots junts anteriorment, cadascun d'ells coneixia perfectament l'estil i les creacions dels seus companys. A més, tenien un vincle en comú que garantia que la suma de tots els seus talents resultaria en un projecte d'art sense igual: Xavier Franquesa, director creatiu, dissenyador d'interiors i fundador i director de la galeria d'art Il·lacions, a més de ser el responsable de la direcció d'art de l'Hotel REC. Franquesa ja havia col·laborat amb cadascun d'ells des de la seva galeria, la primera dedicada exclusivament al disseny a Barcelona, i coneixia a la perfecció les seves obres i estils. La seva aposta per ells va ser absoluta des del primer moment i el resultat final li dóna clarament la raó. Només cal acostar-se a l'hotel per comprovar-ho.
Avui ens hem reunit amb tots ells per conèixer, més de prop, el procés de creació de l'“ànima” de l'Hotel REC, per al qual només han necessitat un punt de partida, un objectiu clar i molta llibertat: tres claus que han permès que cada artista creés una obra molt personal. “Hem treballat cadascú la nostra part de manera independent i precisament aquest deixar-nos ser, deixar-nos treballar per la nostra compte era la voluntat de Xavi, ell volia que això funcionés com a galeria i ens va deixar crear alguna cosa molt artística i molt autèntica. La veritat és que ens van donar molta llibertat a cadascú en el nostre procés creatiu. Existia un tema en el qual inspirar-se: el Rec Comtal i a partir d'aquí vam tenir llibertat per crear”, ens explica Marga López, l'artista que ha donat vida a les il·lustracions que podem trobar emmarcades a les habitacions, en els coixins o en la tote bag de l'hotel, que ha personalitzat el logo REC amb el seu estil orgànic tan característic i que ha dissenyat un plànol del barri amb un toc molt personal que podem veure exposat al vestíbul.
La història del Rec Comtal i l'enclavament de l'hotel eren peces fonamentals en les quals inspirar-se per a crear. La fotògrafa Bea Schulze que s'ha encarregat de documentar, al llarg de dos anys i mig, tot el procés de gestació i desenvolupament del projecte, des dels primers moments de l'excavació fins a la concepció i posterior construcció de l'edifici, explica que “quan va començar a construir-se l'hotel es van trobar restes arqueològiques al sòl, en aquell moment, va sorgir la necessitat de documentar tot el procés. Xavier Franquesa em va contactar i vam començar a donar forma al concepte que tenien al cap, no només de l'obra, sinó de tots els temes relacionats amb el Rec Comtal. Així que puc dir que jo vaig estar des del moment zero de l'hotel”. I afegeix amb evident emoció en cadascuna de les seves paraules: “La descoberta dels restes va ser, sens dubte, el millor inici de projecte que he tingut mai. Recordo que aquell dia vaig pensar, tinc la responsabilitat de representar tants anys d'història, tants anys de vida a Barcelona. I el repte era donar-li a tot això una mirada contemporània. En aquest sentit, Xavi ens ha conduït per un procés molt bonic, i el millor ha estat conjugar l'estil que cadascú tenim i la nostra manera personal de fer art i unir-ho tot en un espai d'una manera increïble”. Com a encarregada de la documentació de tot el procés, Schulze havia d'interactuar amb la resta d'artistes per plasmar el pas a pas del procés creatiu: “Aquest va ser el moment més bonic ja que era una feina en equip i jo havia de fer que la feina de tots ells fos visible. A més, saber que tot aquell esforç s'anava a plasmar en imatges que anaven a formar part del disseny final de l'hotel va ser per a mi una súper notícia”.
L'il·lustrador Joan Tarragó és el responsable dels súper murals que s'exposen a les diferents plantes de l'hotel, dels motius texturitzats que vesteixen els vidres de la façana, de les portes de neó que obren habitacions imaginàries, d'un súper ull lluminós i del mural que trobem al sostre del lounge-bar. La seva obra recull una mirada històrica i aporta una visió contemporània per crear alguna cosa específica i única: “En el meu procés creatiu, normalment, intento basar-me en la història del lloc, conèixer les arrels, els orígens i després traslladar-ho tot a una visió molt més moderna. En aquest cas es tractava de l'antic Rec Comtal que alimentava gran part de Barcelona: aquesta estructura hidràulica de primera magnitud, és aigua, en definitiva és vida, ja que es tractava d'una canalització d'aigua que permetia cultivar i que per tant, era la font d'aliment de l'època. Volia plasmar tot això en la meva obra“.I afegeix:“També volia deixar constància de la localització dels restes històrics. De fet, el mural del pati de l'entrada, al qual he anomenat individu, és precisament la meva interpretació d'un dels tres personatges arqueològics trobat durant la construcció de l'hotel. El contingut del mural és un riu horitzontal que conté camuflat en ell parts d'un esquelet. Es tracta d'un homenatge a la memòria històrica i a la vida al voltant del Rec Comtal. En aquesta part del projecte era irresistible no utilitzar aquest contingut històric”.
Sergi Delgado, il·lustrador, s'ha encarregat de crear quatre número-grafies per dotar d'identitat els números d'habitació i els de planta; per a les portes de les habitacions ha utilitzat uns motius "fluids" amb essència pop-art, i per als passadissos unes elaborades traces geomètriques que s'han materialitzat amb llistons de fusta.
“En Xavier Franquesa es va posar en contacte amb mi per encarregar-me els números de planta de l'hotel i els números de les habitacions quan l'hotel ja estava en el procés final. En aquell moment jo estava treballant amb unes textures que encaixaven molt bé amb el concepte d'aigua i ones que s'estava treballant i vam aprofitar també per integrar-les en uns quadres que hi ha exposats a les habitacions i també alguna il·lustració. Em va mostrar algunes il·lustracions que la Marga havia fet, fotografies del REC i altres perquè m'inspirés i pogués tenir una base amb la qual treballar. Després, en les diferents plantes de l'hotel vaig veure que hi havia unes fustes al sostre i em va semblar molt interessant treballar els números de planta amb aquestes fustes inspirant-me en el razzle dazzle, un tipus de camuflatge militar d'inspiració cubista que s'utilitzava en els vaixells per ocultar-los i que els submarins enemics no encertessin. Al final el que vam fer és transformar aquest patró utilitzant aquestes mateixes fustes i creant els números. El resultat va ser molt xulo perquè guanyava tridimensionalitat i permetia jugar amb alguna cosa més que amb la paret.”
Just fa un any tots els artistes que havien participat en el disseny de l'Hotel REC es van reunir en una nit de còctels on van conèixer, per primera vegada, el resultat final de les seves obres integrades en la decoració de l'edifici ja acabat. Tal com explica Joan Tarragó, “entrar per la porta i veure el resultat final va ser un pujó. Personalment puc dir que hi he dedicat moltes hores i hi ha murals amb la meva obra a totes les plantes, així que veure-ho tot acabat va ser increïble. És com quan treballes per a una exposició i el dia abans tens tot el taller desendreçat, fet un caos i de sobte, veus la teva obra a la galeria i dius ole!, però a un nivell monumental, ja que és un edifici de moltes plantes, tridimensional, amb murals enormes, amb llums de neó... i tot això contrastat amb l'obra de tots els teus companys que és gent que m'encanta el que fa i que a més fa una feina que encaixa perfectament amb la meva”.
Bea Schulze afegeix: “Per a mi aquest treball és el meu fill, el vaig viure des del principi molt de prop, i no només el procés de construcció de l'hotel sinó també el procés de les obres d'art de tots els meus companys. Realment les connexions que vaig tenir amb tots ells, amb Xavi, amb Núñez i Navarro van ser increïbles. De vegades fas projectes i, és clar, estan allà, però aquest és un súper projecte, a més d'un treball en equip increïble i magnífic“.
Enmig de la resposta, la cambrera del lounge-bar ens serveix les nostres begudes i en aquell moment la Bea deixa de parlar, agafa el sotagot en la seva mà i ens el mostra: “A això em refereixo. Això que està passant ara mateix és increïble per a mi. Que et serveixin una beguda i el sotagot sigui una de les fotografies del teu treball, poder veure la teva contribució tan present a l'hotel, és alguna cosa indescriptible”.
“En mi caso, afirma Marga López, mientras se iba montando todo me iban llegando spoilers por whatsapp: la instalación del vinilo de la entrada, etcétera. Recuerdo el día que nos invitaron para ver el resultado final con muchísima ilusión por ver cómo había quedado e ir entrando en las habitaciones y pensar ¿será aquí dónde están mis piezas? Estaré eternamente agradecida a Xavi y al grupo Núñez i Navarro por la confianza y por la libertad ya que ha sido muy fácil trabajar en el proyecto, me siento muy satisfecha con el resultado”.
Sergi Delgado ens explica que “sempre acostumo a treballar en digital, en ordinador, i la veritat és que quan vaig veure muntats els números de planta, per exemple, que són de gairebé dos metres, em va impressionar molt veure-ho. Una feina que has fet en pantalla de sobte veure-la en físic mola molt. I en pocs projectes tinc l'oportunitat de traslladar alguna cosa que faig en ordinador a alguna cosa palpable. La veritat és que em sento molt content amb el projecte i amb en Xavi igual, no he rebut cap feedback negatiu, tot era sempre endavant, endavant, i molt bé”.
En preguntar-los què han volgut expressar amb la seva obra, tots ho tenen clar i de nou, coincideixen: l'ànima del projecte des d'una visió molt, molt personal. De fet, la Marga ens explica que “una de les coses que més em perdia del projecte era que havia de fer un mapa del barri amb els quatre llocs emblemàtics (arc de triomf, catedral, Santa Caterina i Santa Maria del Mar...) i després recomanacions de llocs per menjar o prendre alguna cosa, però des del meu punt de vista. I recordo que al principi jo estava tímida perquè pensava que són llocs que m'agraden a mi! És cert que abans treballava en un estudi per aquí a prop i conec prou el barri, però són llocs que m'agraden a mi i no sabia si era un criteri prou fort com per recomanar-ho a tothom que s'allotgés a l'hotel. I al final, a excepció de dos llocs que en Xavi em va dir que afegís, la resta és totalment al meu gust. Fins a aquest nivell de personal ha estat aquest projecte”.
Joan Tarragó ens explica que a més de capturar la història del Rec Comtal, ha intentat anar més enllà i captar l'atenció de l'espectador experimentant amb noves tècniques, barrejant llums de neó amb la pintura mural: “Aquests murals lluminosos més que buscar una contemplació per part de l'espectador, ofereixen un diàleg. Com per exemple, les quatre portes de neó que hi ha a cada passadís, que t'inviten visualment a entrar dins del mural i transportar-te imaginàriament a altres mons. O el mural de la segona planta de l'ull. Sempre estem buscant alguna cosa i de sobte és un ull lluminós el que et troba a tu. És una mica aquest efecte sorpresa, l'accident inesperat que fa que de sobte el protagonista siguis tu”.
Abans de finalitzar Bea vol afegir alguna cosa: “La veritat és que parlo en nom de tots quan dono les gràcies a Xavier Franquesa i a Núñez i Navarro per la seva implicació i guia en tot el procés. Ens ho han fet molt fàcil, ens han permès ser nosaltres mateixos i expressar-nos lliurement en la nostra feina i això es nota en el resultat”.
Vam acabar l'entrevista entre rialles, recordant les anècdotes que van viure durant tot el procés de construcció de l'hotel i amb un paisatge de fons incomparable: l'skyline de Barcelona, gairebé en 360º, que es pot veure des de la terrassa de l'Hotel REC.
