José Orihuel: “A l'empresa familiar cal mimar-la”

Any rere any es consolida el paper clau que les empreses familiars juguen en l'economia del nostre país. La seva importància s'estén més enllà de l'elevada creació de riquesa que la seva activitat genera (són responsables del 57,1 del PIB del sector privat, segons dades de l'Institut de l'Empresa Familiar), per a posicionar-se, també, com un motor essencial en la creació d'ocupació (creen el 67% de l'ocupació privada, amb un total de més de 6,58 milions de llocs de treball segons dades de l'IEF) i una font constant en aspectes fonamentals com la innovació i l'emprenedoria.

Actualment, trobem empreses familiars repartides per tot el territori que, més enllà de la seva dimensió, desenvolupen la seva activitat en múltiples sectors i abasten des de l'àmbit més local fins a l'internacional.

Per a aprofundir en els coms i perquès d'aquest destacat rol de l'empresa familiar en la nostra economia, xerrem amb José Orihuel, redactor cap del diari Expansión a Catalunya i una de les persones que millor coneix el teixit empresarial del país.

En preguntar-li a Orihuel sobre el paper que juguen les empreses familiars al país afirma amb absoluta rotunditat: “Fonamental es queda curt. L'origen de moltíssimes empreses és familiar i és la realitat, ara mateix, de molts projectes, sobretot, aquells que tenen més recorregut. No s'entén el teixit empresarial a Espanya i, concretament a Catalunya, sense l'empresa familiar. És un fonament imprescindible del nostre teixit. Que no vol dir, necessàriament, empresa petita. Tenim empreses familiars petites, mitjanes, grans i algunes, fins i tot, poden estar cotitzant en borsa, però sense perdre el seu caràcter familiar”. I conclou ressaltant: “A l'empresa familiar cal mimar-la”.

Una de les claus que gira entorn de la gestió de les empreses familiars i que pot ser determinant en el seu bon funcionament és, precisament, la seva capacitat per a evitar barrejar conflictes personals i laborals: “Les empreses familiars han de distingir molt bé entre empresa i família, tenir les estructures ben ordenades per a evitar confusions. Tenim exemples magnífics d'empreses familiars que, gràcies a una correcta gestió han superat ja diverses generacions, han anat creixent i avui dia, són comparables amb grans líders en els seus respectius sectors”, afirma José Orihuel.

I és que, en els últims anys, hem assistit a una professionalització de l'empresa familiar que, sense perdre el seu caràcter familiar, s'ha anat assemblant a l'estructura de les grans corporacions: “Dins d'aquesta separació entre el concepte d'empresa i família, o de gestió de l'empresa i, si podem cridar-lo així, gestió de la família, moltes empreses d'una certa dimensió han optat per introduir criteris de professionalització. Això vol dir que no necessàriament un membre de la família ha de desenvolupar les funcions executives. Si n'hi ha és desitjable, però no pel fet de ser membre de la família, sinó perquè és la persona adequada per a portar les regnes”.

Així, “des de fa dècades, les empreses familiars han anat incorporant a professionals externs, que a vegades arriben al màxim nivell executiu de la companyia; també és cada vegada més freqüent, a partir d'una certa grandària, que entrin en el consell d'administració o en un consell assessor. Evidentment, no totes les empreses familiars han incorporat a professionals externs, perquè depèn de la grandària, però en general la figura d'un executiu que no forma part de la família està bastant introduïda. I crec que és bo. No dic amb això que sigui dolent que hi hagi un familiar al capdavant del negoci, ni moltíssim menys. Si està ben preparat i posseeix el lideratge, el carisma i la preparació necessària, endavant. Perquè probablement és molt més fàcil que aquesta persona pugui donar continuïtat al llegat empresarial/familiar, ja que per a ell l'empresa familiar no és un lloc de pas sinó alguna cosa que cal fer créixer i preservar”.

Precisament, aquest vincle familiar, que d'una banda pot generar una major voluntat de fer crèixer el projecte, també pot ser una important font de problemes. Tal com ens explica el periodista: “Pot generar problemes en la mesura en què l'accionariat es va atomitzant i que alguns socis poden estar ocupant funcions directives o treballant en l'empresa i altres no. O si l'empresa no travessa el seu millor moment alguns socis poden voler vendre, uns altres no… Són problemes que es poden solucionar? Sí. De fet, s'han estudiat fórmules diverses de protocols, etc. Evidentment és molt més senzill gestionar una empresa unipersonal, en la qual l'empresa és teva. Aquests conflictes existeixen i han existit. Tots coneixem històries d'empreses grans en les quals, per exemple, dos germans s'han separat. De tant en tant ocorre, però la clau és saber-ho gestionar. També ocorren conflictes d'una altra naturalesa en empreses no familiars. I a vegades molt greus també: si és una empresa cotitzada, si hi ha un soci inversor amb un perfil diferent, si entra soci no desitjat, etc. Cada empresa té les seves problemàtiques”.

Les empreses familiars no s'escapen als efectes negatius que està causant sobre tota l'economia l'actual crisi generada per la pandèmia de Covid-19. Encara que com afirma Orihuel “Aquesta crisi, si alguna cosa ens està ensenyant, és que no és homogènia, és asimètrica i depèn molt dels sectors. Tots coneixem els sectors que estan més afectats. Encara que cap s'escapa, directa o indirectament, l'efecte és aquí, però evidentment no serà igual per a tots”. I no dubte a llançar el seu desig a l'aire: “El que és de desitjar és que se salvi el major nombre d'empreses, perquè això significa salvar el major nombre possible d'ocupacions. I aquí ens juguem molt com a economia i com a societat, perquè al final estem parlant de persones que desenvolupen una activitat professional, tenen una ocupació i necessiten uns ingressos per a atendre les seves famílies etc.”.

Reinventar-se i adaptar-se a les noves demandes generades per la situació actual semblen ser algunes de les claus que podrien contribuir a suportar l'impacte de la crisi en les empreses : “No és la primera vegada en la història de l'economia i de l'empresa, en la qual a causa d'una crisi es dóna un canvi d'activitat o s'inicia una nova línia de negoci que, potser, estava ja aquí com una cosa residual i en aquest moment s'aposta per això. Sens dubte, és moment de pensar: tenim una estructura, tenim un talent i tenim una capacitat productiva. Per exemple, en el cas d'una indústria o d'una empresa de serveis, es pot donar un gir i analitzar les noves necessitats per a enfocar-se cap a allí. O, també, tot el que té a veure amb la digitalització, que és evident que ja era aquí, però ara té molt més protagonisme. Algunes empreses, a part de digitalitzar els seus processos, poden aprofitar nous nínxols de negoci que igual no estaven tan coberts. Pot ser una oportunitat”.

Abans d'acabar, José Orihuel recorda que és important tenir en compte que les crisis anteriors, com la de 1992 o la de 2008, ens van deixar ensenyaments que ara les empreses podran utilitzar: “l'última crisi de 2008 ens va deixar entre altres, l'ensenyament que l'endeutament excessiu és un risc evident. Ara, les empreses no estan tan endeutades, la qual cosa, és molt bo, a més de que el finançament és més barat. No endeutar-se en excés per a escometre operacions o per al dia a dia perquè això després es paga seriosament. Això no vol dir que no hi hagi, que hi haurà, concursos de creditors, etc. però en general, l'endeutament comparat amb els recursos propis i amb els ingressos de les empreses, ara està per sota del que estava en l'anterior crisi. Podem dir, en línies generals, que la situació financera de les empreses és “més còmoda”. Però també caldrà esperar que expiri la vigència de tots els préstecs que s'han anat concedint (ICO…) per a veure què ocorre. Si en aquests mesos s'aconsegueix arrencar es minimitzaran els danys. És veritat que tendim a repetir errors, però alguna cosa vam aprendre aquella vegada”.