Fonts de Barcelona: L'aigua de la nostra història (II)
Recordàvem fa unes setmanes que la riquesa arquitectònica de Barcelona es manifesta també a través de les seves fonts, que s'expliquen per centenars. Després d'un primer repàs en el qual vam conèixer la font més famosa, la més esportiva i la més antiga de la ciutat, avui volem seguir descobrint per a tu algunes de les fonts que més història atresoren entre les seves pedres.
Casa de l’Ardiaca. L’Ou com balla
Una d'elles es troba a la Casa de l’Ardiaca, un edifici al costat de la Catedral que des del segle XII va ser la residència dels ardiaques que assistien al bisbe. A més de tenir en la seva façana una bústia amb la tortuga més pacient de Barcelona i conservar en la part baixa de l'edifici un fragment de l'antiga muralla romana, té també un petit claustre amb una font de pedra dividida en dos nivells. En el més alt, un únic sortidor en forma de bolet del qual emana aigua. Gràcies a la seva superfície arrodonida la deixa caure cap a un piló octogonal del que surten quatre aixetes que dirigeixen aquest cabal cap a un piló inferior, on torna a començar el cicle.
Cada any, per celebrar el Corpus Christi, el pati alberga l’ou com balla. S'engalana la font de flors i es col·loca un ou just en la perpendicular del sortidor superior perquè doni voltes al ritme de l'aigua, donant la sensació d'estar ballant sobre l'aigua sense arribar a caure. Sense saber del tot ben l'origen ni el simbolisme d'aquesta tradició, la veritat és que ja en 1440 hi ha constància d'ella.
Font de Portaferrissa
No gaire lluny d'allí, una altra font ens evoca les muralles de la Barcelona medieval, que s'alçaven a un costat de les Rambles. Allí es troba la font de Portaferrissa, que al segle XIII era una de les portes d'entrada a la ciutat. Concretament la “porta de ferro”, que va acabar mutant el seu nom fins a l'actual. Un mural en la font que hi ha a l'inici del carrer ens recorda aquest passat. Convé ressaltar la importància d'aquesta i d'altres canelles que durant segles hi havia als carrers i places de la ciutat, perquè no hi havia subministrament d'aigua a les cases i salvaven a les famílies de sortir extramurs i endinsar-se en els ravals (actual Raval) per poder recollir aigua.
Font de Santa Eulàlia
Seguint aquest viatge virtual per les fonts més famoses de Barcelona en sentit Llobregat des del centre podem fer un alt a la plaça del Pedró, on la calli Hospital es converteix a Sant Antoni Abat. Allí se situa la font de Santa Eulàlia, datada en 1673, que consisteix en una font de quatre canelles presidida per un pilar coronat per la copatrona de Barcelona, en el seu martiri. Des de llavors, la font ha sobreviscut a tots els conflictes i bombardejos soferts per la ciutat, encara que la Guerra Civil gairebé acaba amb ella. Solament van sobreviure la font i el cap de la santa. La resta va haver de ser reconstruït per retornar-li l'aparença que té actualment.
La Font del Gat
Doncs sí. La famosa Font del Gat que cantussejàvem de petits, i de la qual baixaven “una noia i un soldat” existeix i es troba a Barcelona. Més concretament en Montjuïc, en els jardins de Laribal. Com a compte la cançó, aquesta font envoltada de naturalesa era un recés de pau i d'intimitat per als enamorats que trobaven allí un lloc bucòlic lluny de mirades inquisitorials. No van ser els únics. A poc a poc el lloc es va convertir en el lloc preferit de la societat barcelonina per a les seves excursions diumengeres, fins al punt que la seva enorme popularitat es va convertir en immortalitat mitjançant una sardana escrita en 1926 i que ha arribat fins als nostres dies.
Si us animeu a convertir en real aquest viatge virtual i a fer una passejada per les fonts de Barcelona, est seria sens dubte un bon punt per descansar i gaudir les vistes que ens regala la ciutat des d'aquesta ubicació. La nostra propera ruta per les fonts de Barcelona serà tot un conte de fades...
