Ja des de Cervantes, la ciutat comtal ha estat un dels escenaris escollits per grans clàssics de la literatura del nostre país per ambientar part o la totalitat de les seves històries. Més enllà de la ubicació espacial d'un argument, l'ambientació que van aconseguir de places, carrers i racons va ser tan precisa i alhora tan evocadora que aquests llocs encara perduren en la nostra memòria. Aquestes imatges literàries ens porten a buscar amb la mirada la llibreria Senpere i Fills en passar pel carrer Santa Ana, a intentar identificar al detectiu Pepe Carvalho dins del paisatge urbà del Raval o a pensar en la convulsa vida de la Colometa quan passegem per Gràcia.
Aquesta setmana iniciem una sèrie de diversos posts sobre literatura ambientada a Barcelona que, a més d'entretenir-nos amb la trama, ens retraten el passat dels nostres barris. Si t'agrada Barcelona, t'agrada la història i t'agrada llegir, aquests llibres t'encantaran.
Miguel de Cervantes: El Quixot de la Manxa
El primer de la llista, cronològicament parlant i, potser, el més cridaner. Si encara no has llegit El Quixot, has de saber que el cavaller de la trista figura arriba a Barcelona, on durant sis capítols sofreix tota classe d'equívocs, enrenous i històries que el portaran a un duel final contra el cavaller de la Blanca Lluna, en el que avui seria la platja de la Barceloneta. La descripció que el geni d’Alcalá d’Henares fa de la ciutat no és massa precisa, més enllà de definir-la com “la flor més bella de les ciutats del món”. Tenint en compte el minuciós que podia arribar a ser el manc de Lepant en les seves descripcions, els estudiosos de la seva obra defensen que el pas de Cervantes per Barcelona va ser breu i testimonial. Així i tot, la visió de la ciutat va haver d'impactar-li tant com per utilitzar Barcelona dins les seves Novel·les Exemplars. En Les dues Donzelles es narra el viatge de dues dones, que sense saber-ho, van a Barcelona a la recerca del mateix home, que les ha abandonat a ambdues.
Santiago Rusiñol: L’Auca del senyor Esteve
De la Barcelona renaixentista que s'albira en el Quixot donem un salt fins a la dels menestrals del barri de la Ribera, en el qual centenars de comerciants i artesans conformen una petita burgesia a força de treball i esforç. Allà es troba La Puntual, una botiga familiar de vetes i fils regentada pel senyor Esteve primer, i anys més tard pel seu fill, l’Estevet. El futur de la tenda es veu compromès a causa dels anhels artístics de Ramonet, el següent hereu del negoci, que es nega a continuar la tradició familiar per ser escultor. Típic exponent del Modernisme, l'obra mestra de Rusiñol retrata a la perfecció la dicotomia entre l'ordre, la rectitud i el pragmatisme d'una societat burgesa i els anhels bohemis i idealistes que representa el Modernisme
Carmen Laforet: Nada
L'odi experimentat per la gran majoria d'estudiants de secundària cap a aquesta novel·la, per ser de lectura obligatòria per a l'examen de Selectivitat, ens va impedir descobrir una història asfixiant que captura al lector. Nada explica la història d'Andrea, una estudiant de províncies que es trasllada a la Barcelona de la postguerra per anar la Universitat. Des del pis de la seva àvia al carrer Aribau, Andrea és testimoni de la descomposició de la burgesia catalana després de la finalització de la Guerra Civil.
Mercè Rodoreda: La plaça del Diamant
Un altre punt de vista de la Barcelona de postguerra ho trobem a la Plaça del Diamant, obra mestra de Mercè Rodoreda ambientada al barri de Gràcia. Allí viu Natalia, la Colometa, una jove tímida i ingènua que coneix a l'home que canviarà la seva vida en un envelat de la Plaça del Diamant durant les festes de Gràcia. A través dels seus carrers anirem seguint la complicada lluita de Colometa per tirar endavant en un món d'homes.
Jaume Cabré: Senyoria
Escrita en català i traduïda al castellà, Jaume Cabré ambienta aquesta història en 1799, amb una novel·la d'intriga que recorre la Barcelona aristocràtica del moment. Amb la Revolució Francesa ja consolidada i els seus efectes estenent-se pel vell continent amb el canvi de segle, Cabré presenta una sèrie de personatges tan complexos com a creïbles. Corrupció, poder, justícia i passions humanes són els principals ingredients d'una novel·la en la qual un jove poeta és acusat de l'assassinat d'una cantant francesa, fet que commociona a l'alta societat barcelonina i que ha de ser resolt per don Rafael Massó, regenti civil de la Real Audiència de Barcelona.
Hem començat amb cinc llibres, però vindran molt més que mostraran una Barcelona que, com diu la cançó, “de bat a bat a tots els obre el seu cor, sense excepció de raça ni de color (…) Barcelona té poder”.
