Arquitectura funerària, memòria col·lectiva de Barcelona
Si hi ha un lloc a Barcelona desconegut per a la gran majoria, encara que a la vista de tot el món, és el cementiri. O millor dit, els cementiris, ja que són nou els fossars disseminats a l'ample i llarg de la nostra ciutat, ocults entre verds murs de xiprers, per distanciar-nos de la nostra destinació final.
Per una qüestió de salubritat i higiene, al llarg del segle XVIII es va anar abandonant el costum d'enterrar als morts al costat de les esglésies i es van començar a construir nous recintes als afores de la ciutat. A Barcelona el primer d'ells va ser el de Poblenou, inaugurat en 1775 i reinaugurat en 1819 després de ser destruït per les tropes napoleòniques en la Guerra de la Independència. Li seguiria dècades més tard el de Montjuïc (1883), construït per l'arquitecte municipal Leandro Albareda. Finalment, el creixement de la ciutat al llarg dels segles XIX i XX i l'annexió de les viles limítrofes van fer que aquests dos cementiris i uns altres com els de Sarrià, Les Corts, Horta, Sants, Sant Andreu o Sant Gervasi quedessin integrats i camuflats en l'entramat urbà de Barcelona.
Va ser durant aquest període que la nostra ciutat va veure sorgir una burgesia formada per rics industrials, comerciants i empresaris del sector tèxtil que van dotar a Barcelona d'un incalculable patrimoni arquitectònic, convertint-ho en el seu principal llegat. Aquesta sumptuositat i aquesta pompa va acabar traslladant-se també al seu últim estatge. Morien com vivien, amb magnificència. Per això van començar a erigir grans panteons, alguns amb capella inclosa, i grans escultures de marbre amb les quals demostrar la grandesa que van tenir en vida.
Afortunadament, aquest llegat arquitectònic encara perviu i es pot gaudir a través d'una sèrie de rutes culturals que organitza Cementiris de Barcelona. No és est un cas aïllat, ja que en l'àmbit europeu existeix l'anomenada Ruta Europea dels Cementiris, formada per una xarxa de necròpolis monumentals de tot el continent. D'entre totes les rutes, destaquen les que es realitzen en el cementiri de Montjuïc, considerat un autèntic museu a l'aire lliure per la quantitat de monuments arquitectònics que reuneix. Entre els seus mausoleus i panteons, podem observar una legió d'àngels esculpits en marbre plantant cara a la mort i donant esperança pels quals allí resideixen. També es poden veure obres dels grans mestres del moment: el mateix Albareda, Puig i Cadafalch, Domènech i Montaner o Josep Vilaseca, entre uns altres.
La ruta serveix també per conèixer els diferents estils artístics sorgits a Barcelona entre l'Exposició Universal de 1888 i l'inici de la guerra en 1936, des del Modernisme al Noucentisme passant pel Realisme o l'Eclecticisme. A més de la ruta artística, existeix també la possibilitat de recuperar la memòria històrica de la ciutat, a través de les sepultures de les grans personalitats de la Barcelona d'aquell moment, de gran significat polític, social i cultural.
De manera excepcional, el cementiri es pot visitar també de nit, coincidint amb l'inici de la primavera, en una ruta teatralitzada en la qual els grans prohoms d'aquella Barcelona ens reben per explicar-nos com vivien. Una ruta similar, també nocturna, es duu a terme en el cementiri de Poblenou amb motiu de la celebració de Tots Sants, en la qual es pot repassar la història de la Barcelona del segle XIX a través dels diferents panteons i de les celebritats allí enterrades. O fins i tot gaudir de la representació en directe del Don Juan Tenorio.
L'última necròpoli a oferir la seva pròpia ruta ha estat la de Les Corts, d'estil modernista i en la qual descansen grans futbolistes del Futbol Club Barcelona com Alcántara, Samitier, César, Bàssora, Kubala o el porter Urruti. A més de les seves sepultures, també suscita gran interès el panteó dels Soldats, construït per Pere Falqués, autor dels bancs-fanal de Passeig de Gràcia, i que està dedicat als 728 soldats que van sortir del port de Barcelona i que van perir en les guerres de Cuba i Filipines.
Sigui pel futbol, per la història o per l'art, els cementiris de Barcelona són llocs plens d'històries i testimoniatge de vides que atresoren la memòria col·lectiva de la nostra ciutat. Així que anem i gaudim-los ara que podem. Després ja serà tard.
