5 Escultures per fer una ruta low-cost per Barcelona (II)

La pujada de gener continua en sentit ascendent i el primer mes de l'any prossegueix la seva marxa lenta i pesarosa. Encara que ja ens trobem a la segona quinzena i febrer es perfila en l'horitzó, el dia més trist de l'any i la anomenada Setmana dels Barbuts ens indiquen que el pitjor encara no ha passat. Per això seguim amb la nostra proposta low-cost per Barcelona amb la qual gaudir d'un dia de ruta per la nostra ciutat a baix cost on podrem visitar algunes de les seves escultures més representatives. Acompanya'ns!

Estel ferit

També coneguda com els cubs, aquesta escultura s'ha convertit en una gran atracció per a instagramers, tant locals com foranis. La seva ubicació davant del mar i el joc de llums que produeix la sortida del sol darrere de l'objecte fa que es puguin trobar a la xarxa centenars d'imatges protagonitzades per aquesta escultura dissenyada per Rebecca Horn.

Quatre cubs, apilats de manera desordenada uns sobre els altres que s'han convertit en un dels símbols del barri. A partir d'aquí, les interpretacions. La més estesa assenyala que aquesta escultura és un homenatge de Horn als mítics xiringuitos que poblaben la platja fins a la transformació preolímpica. Una altra teoria amb molta imaginació, encara que poc fonamentada, sosté que els cubs són una al·legoria als quarts de pis de la Barceloneta. És a dir, als minipisos de 30 m2 que van sorgir en els orígens del barri, entre els segles XVIII i XIX.

Mamut de la Ciutadella

Què fa un mamut al parc de la Ciutadella? Es pregunten cada dia els visitants del principal jardí urbà de Barcelona. Per respondre aquesta pregunta cal remuntar-se als orígens de l'espai, quan després de l'Exposició Universal de 1888 es va decidir reconvertir el parc i tots els seus pavellons modernistes en un autèntic “protohub” científic on allotjar les seus de diferents disciplines del coneixement.

En aquest context, en un moment donat es va apostar per reconstruir diferents espècies prehistòriques que havien poblat Catalunya, de les quals finalment només es va dur a terme un mamut. Com a dada curiosa cal destacar que l'escultura, obra de Norbert Font, va suposar en el seu moment una gran innovació constructiva, ja que es va utilitzar per a això ciment armat, tècnica encara inexistent a la Barcelona de 1907. Sigui com sigui, el que és innegable és que des de llavors, aquest ésser antediluvià s'ha convertit en el preferit dels més petits, que aprofiten per pujar a la seva trompa i fer-se fotos amb ell.

David i Goliat

Construït en els antics terrenys industrials del Poblenou amb motiu dels Jocs Olímpics de 1992, el parc de les Cascades és un dels símbols de l'obertura de Barcelona al mar. A més de la seva zona verda, el conjunt compta també amb una sèrie d'escultures anomenades El poder de la paraula, dissenyades per Auke de Vries i que van ser un obsequi d'Holanda a la ciutat de Barcelona durant els Jocs Olímpics. Encara que sense cap mena de dubte, l'escultura més cridanera de tot el conjunt és David i Goliat, de l'artista català Antoni Llena. Es tracta d'una enorme màscara que sembla que estigui flotant a l'aire, gràcies a la lleugeresa dels seus punts de suport, tres potes retorçades que ofereixen sensació de fragilitat i que en qualsevol moment la màscara es pot venir avall.

Aquesta controvertida obra va ser un encàrrec de l'aleshores delegat d'urbanisme de l'ajuntament de Barcelona, Oriol Bohigas, qui va decidir omplir la ciutat d'escultures en una època en què el MNAC estava tancat i el MACBA encara no havia obert. Serà pel fet que no hi ha massa explicació en la seva obra que avui, 27 anys després segueix sent tan incompresa com fotografiada.

Barcino

Set escultures independents entre si que vistes amb perspectiva formen una unitat. Això és Barcino, l'obra de Joan Brossa que dóna la benvinguda a l'antiga Colònia Iulia Augusta Faventia Paterna Barcino, origen de Barcelona, i que es va aixecar sobre un castre a la zona ocupada actualment pel barri gòtic. No és casual que aquesta escultura es trobi al costat de la catedral, ja que allà, a la plaça Nova es trobava una de les portes d'entrada a la ciutadella romana, de la qual encara ens queden vestigis que ho testimonien.

A través de sis lletres esculpides en bronze i una en alumini, Joan Brossa ret homenatge als orígens romans de la nostra ciutat amb set peces d'art en si mateixes que només amb la perspectiva i l'entorn adquireixen una unitat. Aquest ideograma va ser creat pel poeta i artista plàstic Joan Brossa el 1992, encara que no es va col·locar al carrer fins al 1994, quan es van clavar al terra, al costat de l'antiga muralla de la ciutadella. Des d'aquest moment s'ha convertit en un atractiu més dels molts que tresora la zona, i que és gaudit diàriament pels turistes que deambulen pels voltants de la catedral.

Drac del Parc Güell

Podria ser sens dubte una de les escultures més emblemàtiques de la nostra ciutat, però la reconversió del Park Güell en un lloc de pagament fa que es desvinculi de l'esperit d'aquests articles que era oferir un pla low-cost amb el qual gaudir d'una excursió a Barcelona a baix cost. Tot i això, no podem negar l'enorme càrrega simbòlica que el famós drac s'ha convertit en un autèntic símbol no només del parc, sinó de Barcelona mateixa.

Pujant des de la Casa del Guarda que dóna accés al Park Güell, ens trobem amb la famosa escala simètrica per la qual s'accedeix a la ja icònica salamandra esculpida en pedra i acabada en trencadís amb la qual centenars de turistes es fotografien al llarg del dia. Un cop allà, només cal armarse de paciència, esperar torn, encuadrar bé, fer-nos una foto i després retallar-la perquè sembli que estàvem sols en aquell moment.

A més, d'aquest decàleg ofert durant aquestes dues setmanes, Barcelona compta amb una gran quantitat d'escultures repartides per tota la ciutat, que a més de decorar places, parcs i carrers, també ret homenatge a grans personatges del nostre entorn o del nostre temps. La dama del paraigua, la girafa coqueta, el toro pensador, la Caputxeta Vermella, Carmen Amaya o l'homenatge a Walt Disney són només alguns exemples dels centenars que podem trobar passejant pels nostres barris. Per conèixer-les només necessitarem una T-10, ganes de caminar, i portar el mòbil a tope de bateria. Una autèntica fotografia t'espera a la volta de la cantonada.