5 Escultures per fer una ruta low-cost per Barcelona (I)

Només portem 10 dies de gener i la famosa “costa de gener” ja ens sembla un Tourmalet insuperable. Després d'un mes de desembre a mig gas i ple de celebracions i despeses extres, l'habitual increment de la vida amb el canvi d'any fa que aquests primers 31 dies se'ns facin eterns. Toca ajustar-se el cinturó i retallar despeses. I a sobre ens ve una onada de fred polar... Així no hi ha qui surti de casa!

A l'espera que el mes suavitzi la seva pendent, avui us portem una activitat interessant amb la qual gaudir d'un dia low-cost a Barcelona. Amb una T-10, un entrepà i una ampolla d'aigua tindrem més que suficient per muntar-nos un pla de baix cost amb el qual sortir de casa. Si en el passat us vam plantejar un tour per Barcelona a través de les seves fonts, els plans dominicals o una relació de llibres amb els quals redescobrir la història de la nostra ciutat, avui us proposem un viatge urbà a través d'algunes de les seves escultures més icòniques. Les coneixes totes? Posat calçat còmode, que ens anem de ruta!

El gat de Botero

Si els gats tenen set vides, es podria dir que aquesta escultura icònica del colombià Fernando Botero ja ha gastat quatre d'elles. Una per cada ubicació que ha tingut a la nostra ciutat. Després de la seva adquisició el 1987, l'ajuntament la va col·locar al Parc de la Ciutadella, on va estar fins al 1992, any en què la van traslladar als voltants de l'estadi Lluís Companys per al gaudi dels assistents a Barcelona’92. Un cop esvaïda la bombolla olímpica, el gat va iniciar una nova vida, en aquest cas a la plaça Blanquerna, al costat de les Drassanes, on va romandre semiocult fins que el 2003 va ser traslladat a la Rambla del Raval, on gaudeix plenament de la seva quarta existència. Sembla ser que, aquesta vegada sí, definitiva.

Fa 15 anys que està allí, sent testimoni mut de la transformació constant d'un barri que vol posicionar-se en l'enorme oferta cultural de la ciutat. Aquesta escultura rotunda és sens dubte una de les grans atraccions que ofereix el districte. A quatre passes del centre, centenars de turistes s'acosten cada dia fins al bulevard per fotografiar-se amb aquest felí gran i gros, amb cara infantil i cua llarga. La bona prova d'això és l'etiqueta #gatodebotero a Instagram, amb totes les perspectives imaginables del popular gatet. Els més valents fins i tot s'atreveixen a escalar fins al seu coll per immortalitzar-se de manera majestuosa com si estiguessin damunt d'un elefant.

La pota de Mariscal

No gaire lluny del Raval, una gamba gegant amb potes de llagosta presideix el passeig de Colom, al front marítim de Barcelona. És la gamba de Javier Mariscal, una escultura gegant encarregada al creador de Cobi arran de la renovació de la zona litoral de Barcelona de cara als Jocs Olímpics. El que en principi havia de ser l'atractiu per a un dels diversos restaurants especialitzats en marisc que van sorgir al Moll de la Fusta, va acabar convertint-se en una icona identitària de la zona marítima. Després de la finalització dels Jocs Olímpics, els diferents establiments van anar entrant en decadència fins que es van veure obligats a tancar. Va ser llavors quan l'ajuntament es va fer amb aquesta gegantina forma construïda en poliestirè i polièster ignífug i la va restaurar per al gaudi dels turistes, que han trobat en ella un enorme atractiu amb el qual fotografiar-se en la seva visita al port.

Els mistos

El parc de Vall d'Hebron és un altre dels múltiples espais que Barcelona va guanyar arran dels Jocs Olímpics de Barcelona'92, esdeveniment que va portar amb si una enorme transformació de la zona, i que va tenir com a resultat la construcció de diverses instal·lacions esportives, com les pistes de tennis i un pavelló poliesportiu, així com l'edificació de zones residencials combinada amb zones enjardinades.

Un dels atractius que conserva el lloc és l'escultura Mistos, una de les més populars de la nostra ciutat. Ideada pel suec Claes Oldenburg, consisteix en una capsa de mistos gegants, d'uns 20 metres d'altura. L'escultura representa una capsa de mistos caiguda al terra. Una d'aquestes mistos sembla estar encesa, mentre la resta estan doblegades cap al terra. Al voltant de la capsa hi ha quatre mistos més, escampades al llarg del carrer que semblen soltes i pintades de negre, com si s'haguessin deixat consumir.

Peix

Malgrat la seva descomunal mida, l'escultura que trobem als peus de l'Hotel Arts no és una balena, com molts pensen inicialment. Es tracta de Peix, l'escultura ideada per Frank Ghery amb la qual l'ajuntament va voler redefinir la seva façana marítima. El port olímpic, les dues torres... i una figura enorme de 56 metres de llarg i 35 d'alt que sembla que en qualsevol moment vagi a submergir-se sobre les aigües del Mediterrani davant del qual està situada.

Realitzada sobre una estructura metàl·lica, és la seva capa exterior, feta d'acer inoxidable de color daurat, la que atorga bellesa i singularitat a la creació. Depenent de la intensitat de la llum i del reflex dels rajos solars sobre ella, aquesta capa exterior sembla convertir-se en una pell escamada que omple de vida l'objecte inanimat, visible ja des de la platja de la Barceloneta. És per aquest joc de llums que la sortida del sol des del mar i la posta de sol al capvespre es converteixen en els moments preferits pels visitants per immortalitzar aquesta imatge tan colorida.

Dona i Ocell

Una mostra que Barcelona ja apostava per l'art urbà abans del boom de Barcelona’92. Va ser un regal que Joan Miró va fer a la ciutat de Barcelona. Coneguda comúment com a Dona i Ocell, el seu nom original va ser Dona-bolet amb barret de lluna. La escultura té l'honor de ser l'última escultura pública de Miró, ja que va morir el 1983, pocs mesos després de la seva inauguració per part de l'aleshores alcalde, Pasqual Maragall.

L'obra, de 22 metres d'alçada, treballada sobre formigó i que reposa sobre un estany artificial, representa una figura femenina amb un barret on hi ha posat un ocell. La seva recent restauració per part de l'Ajuntament de Barcelona ha fet un autèntic lifting de l'escultura, deixant-la tan lluent com la va dissenyar Miró quan la va regalar a la ciutat de Barcelona.

Les esmentades fins ara són només algunes de les escultures més representatives de la nostra ciutat. Encara queden moltes més que podríem continuar relatant en aquest article. Però com que recórrer-les totes d'una sola vegada ens portaria a un esforç titànic i les presses per veure-ho tot ens privarien de gaudir i recrear-nos en els detalls, preferim seguir amb la ruta en una altra ocasió. A més, gener segueix sent molt llarg i necessitarem un altre pla low-cost amb el qual alleujar la seva enorme pujada.